Boletín Oficial del Estado, núm. 249, de 6 de setembre de 1945 Annex únic Pàgina 535
Absolucio de José Coloma Rivera, Modesto Vallés Vallés, Consuelo Pitarch Viola, María Dolores Sanz Romeu i Ambrosio Verge Bayarri
.jpg)
"El terme se situa en el sector septentrional del Baix Maestrat, en terreny suaument ondulat; un dels llocs més pintorescs és l'esmentat pujol del Casteller on hi ha el poblat iber. La Jana és la població del Maestrat amb un major nombre d'oliveres mil·lenàries identificades al seu terme, un total de 966, i des de 2016 compta amb 58 oliveres incloses al Catàleg d'Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana. Una bona mostra d'aquest patrimoni natural és el Museu Natural d'Oliveres Mil·lenàries Pou del Mas, situat al costat de la Via Augusta i que en menys d'una hectàrea acull 21 exemplars, entre els quals destaquen l'olivera farga del Pou del Mas, amb gairebé 8 metres de perímetre i l'olivera "de les Parelles", que va obtenir el 2014 el Premi AEMO a la millor olivera monumental de l'Estat.
D'època ibera hi ha els poblats dels Castellets i dels Vilarojos. De la romana una vil·la al costat de la Via Augusta i la possibilitat que Intibilis, mansió romana que se situava en la cruïlla de les vies Augusta i Hercúlea i que, a la vista de la ceràmica i de la xicoteta estàtua d'Hèrcules trobada en 1943 al poble, podria haver segut un oratori per als viatgers. Fou en època àrab (1147) quan l'historiador Al-Idrisi (1100-1166) esmentà per primera vegada La Yana. Formava part de la batlia de Cervera i fou senyoriu de l'orde de l'Hospital des del 1233 fins el 1319. Després de l'ocupació cristiana, Hug de Follarquer, cavaller d'Amposta i mestre de l'orde de l'Hospital donà carta pobla, el 17 d'abril de 1237, a pobladors lleidatans que hi introduïren la ramaderia i aconseguiren el Privilegi de Lligallo i el dret a fira, la qual encara s'hi celebra anualment el darrer cap de setmana d'octubre. Desapareguda l'orde de l'Hospital el senyoriu passà a la de Montesa, on es mantingué fins l'abolició del segle XIX. En 1540 fou convertida en vila independent pel mestre de l'orde. En la guerra de Successió va recolzar el Borbó.
El motor econòmic de La Jana és l'agricultura i sobre tot l'oliva i l'oli que s'hi n'extrau; en menor mida ametla, garrofa, cirera, bresquilla, meló, síndria i hortalisses. La ramaderia es limita a granges d'aus, conills i porcs. El casc antic presenta diversos casalots medievals, renaixentistes i barrocs amb escuts i portalades senyorials. Del seu patrimoni relacionem:
Església de sant Bartomeu. Renaixentista (1622-1633), signada pel mestre Joan Tell. Conserva interessant orfebreria i llenços d'interès .
Ermita de santa Anna. Segle XVI, restaurada en 1998.
Ermita de sant Josep.
Ermita de la Immaculada. Segle XV amb posteriors retocs barrocs del XVIII-XIX.
Ermita de la Verge dels Àngels. Barroca, del XVIII.
Casa del Batlle. Segle XVII. Ajuntament.
Antic poblat iber del Carrascal.
La gastronomia aprofita els recursos del terreny i dóna plats a base d'hortalisses, la carn i els embotits del porc, la caça menor i els caragols; com a exemples: olleta de capellà, truita d'arròs, tord a l'estil de La Jana, figues en paella o casquetes, pastissets típics del poble"
Paco Gonzalez Ramírez, País Valencià poble a poble. Agost de 2018 (Consultat el 17 de maig de 2026.
Forta pedregada aquesta tarda de dimecres 19 de juliol a la Jana. Vídeos i fotos Ivan Gauxax
Font: Vinaros News
Llegiu més entrades relacionades amb plujes i tempestes
Tornar a la pàgina d'inici
Boletín Oficial del Estado, núm. 50, de 19 de febrer de 1943 Annex únic Pàgina 662
Lliure disposició de bens per haver fet efectiva la sanció per a Francisco Roig Balaguer. Veí de La Jana.
Llegir més entrades relacionades amb agricultura
Vista general amb dron de Les Llacunes i Engolidor de La Jana, així com La Rambla de Cervera, per Ivan Gauxax
Font: Vinaros News
Llegiu més entrades relacionades amb plujes i tempestes
Tornar a la pàgina d'inici
La dansa nocturna, en les festes patronals, ahir a La Jana, a vista de dron.
Fotos Ivan Gauxax
Font: Vinaros News
Llegiu més entrades relacionades amb la dansa
Des de la Conselleria d’Educació, Cultura i Esport i amb la col·laboració de la Fundació Unoentrecienmil, que té com a objectiu impulsar la cura de la leucèmia infantil, havien proposat al CRA participar en la cursa solidària “La volta al cole contra la leucèmia infantil”.
L’activitat feta aquest 22 de desembre ha consistit en una cursa a favor de la investigació d’aquesta malaltia. Cada participant (alumne, mestre, comunitat educativa) ha realitzat una donació voluntària. Aquesta recaptació es destinarà a projectes d’investigació. A cada participant se li ha donat un dorsal i un diploma de participació.
La cursa s’ha fet en cadascun dels aularis i el recorregut ha sigut pels carrers de les poblacions. Des del CRA Araboga donen les gràcies als tres Ajuntaments per la seua col·laboració, a la Diputació de Castelló i a tots els veïns i veïnes dels tres aularis per la seua solidaritat"
2021 Cursa solidària contra la leucèmia infantil
Font: Vinaros NewsLlegiu més entrades relacionades amb altres esports
Tornar a la pàgina d'inici
Miralles Sales, José, La villa de Salsadella, Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo L, Enero-Marzo 1974
Font: Societat Castellonenca de Cultura
Llegiu més entrades relacionades amb Intibilis
Tornar a la pàgina d'iniciFitxa i documentació relativa a Blas Gargallo Roca mort en deportació al camp d'extermini de Mauthausen (Subcamp Gusen). Font: Arxiu...
