Articles i estudis

 
  • Estanislao Abellán Agius Capitan de Aviación. Los “Chatos”en España III
  • Mònica Albalat Jovani, Inventari del Patrimoni Immaterial dels municipis de la Taula del Sénia. 2012.
  • Pablo Albalate Bou, La Revolta i Guerra de la Unió de València (1347-1348). Un moviment burgés en defensa de la foralitat i el pactisme, Treball fi de grau en historia y patrimoni. Universitat Jaume I, Castelló, 2022.
  • Eva Alcón Sornichero Las mujeres del POUM: una introduccióna su activismo político en Castellón. Ebre 38 Revista Internacionalde la Guerra Civil (1936-1939) Núm. 9 Barcelona,2019.
  • Antoni Maria Alcover i Sureda. Dietari de l'eixida p'el Reyne de València i Catalunya occidental.Bolletí del diccionari de la llengua catalana, Volumen 10. Estampa de N'Armengual i Montaner, Mallorca, 1919. 
  • Juan Amat Cortés. Aníbal y su ejercito de elefantes por la ruta de Coll d’Ares hacia Roma. Quaderns de les Assemblees d’Estudis, VOL 1, no. 9, Besalú 2003, pp. 13-27. 
  • Joaquín Aparici Martí i Concepción Villanueva Morte.  Expósitos, enfermos y ancianos. Asistencia familiar, sanidad y red hospitalaria en los límites septentrionales del reino de Valencia (Maestrat-Els Ports, siglos XIV-XV)  Historia. Instituciones. Documentos, (50), pp. 49–80. 
  • Joaquín Aparici Martí, Carles Rabassa i Vaquer, Ensenyar i aprendre. La formació professional a través dels contractes d’afermament dels segles XIV i XV al Maestrat i Els Ports de Morella (Castelló).   Millars: Espai i historia,  Vol. 46, Nº 1, 2019. 
  • Ferran Arasa i Gil, Escultura romana en Hispania, V Actas de la reunión internacional celebrada en Murcia del 9 al 11 de noviembre de 2005. Murcia 2008. La pequeña escutura en bronce de época imperial en el Pais Valenciano, Universitat de València.
  • Ferran Arasa Gil El mil·liari de La Jana. Anotacions sobre els mil·liaris del Baix Maestrat. Centre d'Estudis del Maestrat. Butlletí 24. Octubre-Desembre 1988. També a La Pedralta Núm 25.
  • Joaquín Arnau Vallina. Elecciones a Diputados a Corte, Distrito de Vinaròs, Reinado de Amadeo I (1871-1873) Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat, núm. 2, Abril-Juny 1983.
  • Pedro Barceló. Notas sobre la presencia griega en el litoral hispano. Cuadernos de prehistoria y arqueología castellonenses, Núm. 13, 1987-1988, pàgs. 171-180.
  • Fernando Barreda Duch. Plantas medicinales más frecuentes que se encuentran en La Jana. Programa de Festes 1988.
  • Antoni Bach i Riu. Els Berga a València,  L'Erol, revista cultural del Berguedà: 2000: Núm.: 65 (Exemplar dedicat a: Saldes), pàgs. 30-33.
  • David Bernabé Gil, Universidad de Alicante. Visitas y visitadores en municipios de la Orden de Montesa tras su incorporación a la Corona. Fundación Española de Historia Moderna. Vitoria, 2023, a Los entramados políticos y sociales en la España moderna
  •  David Bernabé Gil, Disputas por el poder municipal y reforzamiento regio en el realengo valenciano. De la derrota agermanada a las cortes de 1604. Universidad de Alicante. Departamento de Historia Medieval, Historia Moderna y Ciencias y Técnicas Historiográficas Estudis. Revista de Historia Moderna. 2021, núm. 47. Pàgs 103-130.
  • David Bernabé Gil, Universidad de Alicante. La administración municipal en el Maestrazgo Viejo de la orden de Montesa en tiempos de su incorporación a la Corona. En: Andrés Robres, Fernando, et al. (coords.). Poderosos, marginados y gente común: una historia de todos. Homenaje a Rafael Benítez Sánchez-Blanco. Valencia: Albatros. pàgs. 401-410.
  • Manuel Betí i Bonfull. En el III Centenario del martirio del Beato Jacinto Orfanell. Butlletí de la  Societat Castellonenca de Cultura.Núm XXI. Gener de 1922.
  •  Joan Serafí Bernat i Martí i Miguel Ángel Badenes Martín. Los pobladores del Maestrat desde el siglo XVI hasta nuestros días. I Congrés d'Història de Vinaròs. 1987.
  • David Bernabé Gil, Disputas por el poder municipal y reforzamiento regio en el realengo valenciano. De la derrota agermanada a las cortes de 1604. Universidad de Alicante. Departamento de Historia Medieval, Historia Moderna y Ciencias y Técnicas Historiográficas Estudis. Revista de Historia Moderna. 2021, núm. 47. Pàgs 103-130.
  • Rosa María Blasco Martínez. Los moriscos que permanecieron en el obispado de Orihuela después de 1609. Sharq Al-Andalus. N. 6, Alacant, 1989. Pàgs. 129-147. 
  • Aurora Bosch Sánchez, Colectivizaciones en el País Valenciano durante la guerra civil (1936-1939). Tesi doctoral. Director: Alfons Cucó Giner. Universitat de València, Facultat de Geografia i Història, 1982.
  • José Joaquín Branchat. Josep Pavía i Simó In Memoriam. La Pedralta Núm. 58 1-2017.
  • Emilio Callado Estela. Dominicos y moriscos en el Reino de Valencia. Revista de Historia Moderna. Núm. 27, any 2009.  Pàgs. 109-134.
  • María José Carbonell Boira.1596: Les Ordinacions de La Jana. Actes del XVII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. El món urbà a la Corona d'Aragó del 1137 als Decrets de Nova Planta. Universitat de Barcelona Febrer de 2003. Págs 133 a 138.
  • María José Carbonell Boira, Las rentas del Priorato de Tortosa (1339-1341). Cuadernos de Trabajos de la Escuela Española de Historia y Arqueología en Roma 16 (1982): 155-204
  • Manuela Casanova Ávalos i Santiago Fortuño Llorens. El paisaje literario castellonense y su evocación histórica. Editor Servei de Publicacions Institucionals Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. 2014. 
  • Cristóbal Castán Ferrer, Una aproximación al Carlismo del Maestrazgo durante la II República (1931-1936), Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 78. Juliol-desembre 2007.
  • Castellet González, Alba Una Resurrección inédita de Cristóbal Llorens (Bocairent ca. 1550 ¿Valencia? 1622). Estudio histórico, iconográfico, análisis técnico y proceso de restauración. Universitat Politècnica de València, 2017.
  • Jaume J. Chiner Gimeno, Joan Roís de Corella, la seua vida i el seu entorn: noves dades per a la història de la cultura en la València del segle xv. Magnificat Cultura i Literatura Medievals Núm 1 pàgs. 111-377. Univesitat de València, 2014.
  • Josep Climent i Parcet, . Remenant la història. Fets de Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona. Paratge, 2017, Núm. 30, pàgs. 81-89.
  • Esther Compte Coloma, Rehabilitación y reforma de vivienda unifamiliar entre medianeras aplicando eficiencia energética. Treball fi de grau. Curs 2012-2013Universitat Jaume I
  •  Eugeni Díaz Manteca. Notes per a la historia eclesiastica castellonenca durant el segle XVI. "Penyagolosa". Revista de l'Excma. Diputació Provincial de Castelló de la Plana. Núm. 5 I 6, 2ª època, Febrer-març1980.
  •  J. Eixarch Frasno, Toponimia forcallana.el ñolino y la torre d'en Blai Berga, el seu testament (XIII) Los Ciurana, nuevos señores de la torre. Bisgargis: boletín de la colonia y villa de Forcall, Nº 279 (estiu 2003).
  • Fidel Fita. Sobre epigrafía castellonense (Nuevos hallazgos de lápidas). Revista de Castellón (1914) Año III. Núm. 52
  • Fra J. Delgado Garcia. Compendio de la Vida y martirio del Beato Jacinto Orfanell. (Mecanoscrit).
  • Fra. José Delgado García O.P.  y Fra. Manuel González Pola O.P., Beato Jacinto Orfanell O.P. Mártir del Japón (s. XVIII) Cartas y Relaciones. Instituto de Filosofía y Teología Santo Tomás. Madrid, 1989.
  • Francisco Javier Delicado Martínez. Iconografía, arte y devoción popular en torno de los Santos de la piedra Abdón y Senén, en el antiguo Reino de Valencia. Incluit a El culto a los santos. Cofradías, devoción, fiestas y arte . Ediciones Escurialenses : Real Centro Universitario Escorial-María Cristina.  2008. San Lorenzo de El Escorial
  • Eugenio Diaz Manteca. El "Libro de poblaciones y privilegios de la Orden de Santa María de Montesa" (1234-1429). Edita Diputación de Castellón, 1987. (I), (II).
  • J. Eixarch Frasno, Toponimia forcallana.el molino y la torre d'en Blai Berga. Bisgargis: boletín de la colonia y villa de Forcall (I), (II), (III), (IV), (V),
  • Ferran Esquilache, Enric Guinot,   La construcción del paisaje rural de secano durante el proceso de colonización feudal del siglo XIII en el Reino de Valencia. El caso de Catí (Els Ports-Maestrat). Cuadernos de geografía, Núm. 108-9, 2022, págs. 335-358 (Homenatge a Joan F. Mateu Bellés). 
  • Juan José Esteve Plá Programa sanitari del Maestrat. Planificació de l'ària sanitària de Vinaròs. Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat Núm. 4. Octubre-Desembre de 1983. (I), (II), (III)
  • Antonio Ezquerro Estebán. Dr. Josep Pavía i Simo: una vida de servicio y una dedicación a los estudios de humanidades, canto gregoriano y musicología. Consejo Superior de Investigaciones Científicas, Departamento de Musicología, Barcelona, 2002.
  •  Juan José Febrer Ibañez, Peñíscola, apuntes históricos. Establecimiento tipográfico Hijo de J. Armengot.
  • Amparo Felipo Orts Producción y consumo de vino en el País Valenciano durante el siglo XVII: los manifiestos de 1627-1631. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, Nº. 35, València, 1985, págs. 127-150.
  • Carles Fenollosa Laguarda, L'Autobiografia de Bernat Guillem Català de Valleriola: estudi crític i edició. Departament de Filologia Catalana. Tesi Doctoral. Universitat de València, 2019.
  • Asunción Fernández Izquierdo. Sobre una figurita de terracota de Torre la Sal (Ribera de Cabanes, Castellón) Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques (SIAP). Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló,  núm. 40, 2022, págs. 181-193.
  • Eduardo Ferreres Castell. Infografia i resenya de la Cort Vella de La Jana. 
  • Joan Ferreres Nos, La revetlla d'uns joves traiguerins que va acabar en un procediment criminal (La Jana, 1677). Revista Traiguera ("El diariet"). Març, 2015. (I), (II), (III), (IV)
  • Joan Ferreres Nos. Estudi sobre l'inventari documental de la Vila de La Jana. Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 23. Juliol-setembre 1998. 
  • Joan Ferreres Nos, Estudi de tres documents de la Jana del segle XVI Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 19. Juny-setembre 1987.
  • Vicente Forcada Martí. Inventario de los Castillos de la provincia. Baix Maestrat. "Penyagolosa". Revista de l'Excma. Diputació Provincial de Castelló de la Plana. Núm. 12, 1ª època, Febrer-març 1980.
  •  Alfredo Fornas Pallarés, Los refugiados de la Guerra Civil en los pueblos de Castellón. Estudio social y estadístico de una migración en la retaguardia republicana. Universidad de Alicante. Departamento de Humanidades Contemporáneas. Alicante, 2019. Pasado y Memoria. 2019, 18: 315-343.
  • Ester Forner Caballero. El retablo en las comarcas castellonenses de la Diócesis de Tortosa (siglos XVI albXVIII): doscientos cincuenta años de arte y liturgia
  • Enric Forner i Valls i Vicent Gual i Ortí, Primera addenda al catàleg de fòssils castellonencs. Ateneu de natura, 2013.
  • Miquel Fuertes Broseta. La embajada de Jerónimo Monsoriu (1650) y la defensa del Reino de Valencia durante la Revolta Catalana. Manuscrits. Revista d’Història Moderna 36, 2017, Págs. 85-104
  • Edelmir Galdón Casanoves, La batalla por Valencia: Una victoria defensiva. Publicacions de la Universitat de València, 2010.
  • Ignasi Garcés Estalló, Historia Antigua De Hispania (Textos docents). Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 1999.
  • Ricardo García Cárcel El censo de 1510 y la población valenciana de la primera mitad del siglo XVI,  Cuadernos de geografía, Nº 18, València, 1976, págs. 49-66.
  • Ricardo García Cárcel, La ganadería valenciana en el siglo XVI. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història, ISSN 0210-9980, Nº. 27, 1977, págs. 79-102. 
  • Ferran Garcia Garcia. Censos de la Jana a Montesa (1331). Revista de la Facultat de Geografia e Història Saitabi, núm. 30. Universitat de València, 1980. Págs. 29-48.
  • Miguel.García Lisón i Arturo Zaragozá Catalán, La ermita-capilla de Nuestra Señora de los Angeles en la Jana. Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 6. Abril-juny 1984.
  • Garcia Sánchez, Beatriz. "Las pinturas murales de la iglesia de Sant Francesc de Tortosa. Un conjunto por descubrir". Recerca, 2015, Núm. 16, p. 229-253.
  • Manuel Garcia Sancho, Sacerdotes diocesanos fieles hasta el martirio. Diócesis de Tortosa 1936-1939. Jordi Dassoy impressor. Sant Carles de la Ràpita, 1997. Pàgs. 225 a 228. 
  • José Gargallo Valls, Nuestro campanario. Programa de Festes La Jana 1987.
  • José Gargallo Valls. El Carrascal (Su historia y su leyenda) Programa de Festes La Jana 1978.
  • José Gargallo Valls. L'escut de La Jana. Programa de Festes de La Jana 1986
  • José Gargallo Valls, L'escut de La Jana. Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat Núm. 38. Juny 1992.
  • José Gargallo Valls. Breve comentario de la Carta Puebla del Carrascal. Programa de Festes de La Jana 1986.
  • José Gargallo Valls. Tabla cronológica. Programa de Festes de La Jana 1986.
  • José Gargallo Valls La Pedralta. Programa de Festes de la Jana 1992.
  • José Gargallo Valls. La Capilla de la comunión Programa de Festes La Jana 1991.
  • José Gargallo Valls. El primer cens janenc? Programa de Festes La Jana 1993
  • José Gargallo Valls. Ermita de Santa Ana.  Programa de Festes La Jana 1994.
  • José Gargallo Valls. La primera visita Pastoral a nuestra parroquia. Programa de Festes La Jana 1994.
  • José Gargallo Valls. Apunte históricoPrograma de Festes La Jana 1995.
  • José Gargallo Valls. Un escultor en la comarca, apuntes biográficos.Programa de Festes La Jana 1996.
  • José Gargallo Valls Nuestro campanario. Programa de Festes La Jana 1998.
  • Jose Gargallo Valls. La Iglesia Vieja. 1998. La Pedralta núm. 0.
  • Samuel Garrido Herrero, El sindicalismo católico-agrario en la provincia de Castelló. Notas sobre su implantación (1906-1923). "Estudis Castellonencs" Núm. 2, 1984-85 
  • Gascó Sidro, Antonio J. Estudio sobre la Iglesia Arciprestal de Vinaroz. Millars: revista del Colegio Universitario de Castellón de la Plana, vol.VOL 5, pp. 49-90.
  • Ivan Gauxax i Miñana Lo Janenc. 1998. La Pedralta núm. 1.
  • Ivan  Gauxax i Miñana Els dubtes de Sant Josep, citat a Wikipèdia.
  • Ivan Gauxax Miñana. La banda de La Jana, Pàgina web
  • Josep Lluís Gil Cabrera. Crónica de la refundición de la Campana San Bartolomé de la villa de La Jana. Butlletí núm. 7 Centro de Estudios del Maestrazgo Juliol-Setembre 1984.
  • Yolanda Gil Saura Arquitectura de la época barroca en Castelló. , Universitat de València, Departament d'Història de l'Art. València 2002.
  • Yolanda Gil Saura  La historia de La adoración de las imágenes.Generalitat Valenciana. Valencia, 2005. 
  • Vicent Gil Vicent, Creencias y prácticas mágicas en Castellón (1512-1818), Societat Castellonenca de Cultura. Butlletí gener-desembre 2009.
  • María Jesús Gimeno Sanfeliu. Algunos aspectos de la baronía de Benicassim en el s. XVIII. ESTUDIS CASTELLONENCS, Núm. 0, 1984-85.
  •  Lluís Gimeno Betú. Les comarques centrals de la llengua catalana i el problema dels límits dialectals. Una aproximació. Segones Jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a Tortosa. Homenatge a Joan Salvador Beltran i Cavaller Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2024, p. 129-143.
  • Ginés i Sànchez, Andreu. "Les comarques de Castelló sota el “rigor” falangista de José Andino Núñez (1941-1946). Una aproximació a partir dels informes de la Inspecció Provincial de FET y de las JONS". Franquisme & Transició. Revista d’Història i de Cultura, 2016, Núm. 4, p. 41-87.
  • Alfredo Gómez Acebes,  Historia de la Cruz Roja de Vinaròs (1874-1931), Associació Cultural Amics de Vinaròs, Biblioteca Mare Nostrum;35, Vinaròs.
  • José Antonio Gómez Sanjuán. Los nombres de nuestros pueblos: La Jana. Boletín del Centro de Estudios del Maestrazgo. Núm. 1 Enero-Marzo 1983. Pág. 76.
  • Concepción González Hernández. El Real santuario de la Virgen de la Fuente de Salud de Traiguera. Ariadna, cultura, educación y tecnología . vol. i, núM. 2, jul . 2013 Antropología cultural de Castellón y su Provincia, pàgs. 168-172
  •  Pierre Guichard, Nota sobre los limites del Bajo Maestrazgo y de la Plana Alta durante el reinado de Jaime I. Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 17. Gener-març 1987.
  • Dunia Guimerà Garcia  CRA:Comunitat Rural d'aprenentatge. 2015-2016 L'aprofitament de l'entorn rural i la comunitat per l'estudi del poble.
  • Enric Guinot Rodríguez. La fundación de la Orden Militar de Santa María de Montesa. Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història,  Núm. 35, 1985, págs. 73-86 
  • Enric Guinot Rodríguez, Fronteras exteriores e interiores en la creación de un reino medieval: Valencia en el siglo XIII, Studia Historica. Historia Medieval, 24 (2006). Ediciones Universidad de Salamanca (España).
  • Enric Guinot Rodríguez, De los fueros locales al fuero de Valencia en el marco del proceso de instauración de la sociedad feudal del siglo XIII en el reino de Valencia  Studia historica. Historia medieval, Vol. 35, Nº 2, 2017, págs. 37-62
  • Vidal Guitarte Izquierdo, Sínodos postridentinos de Albarracín Revista Española de Teología 44/2 (1984) pàgs. 335-353. edita Consejo Superior de Investigaciones Científicas.
  • Juan Haba Piqueras. Cambios recientes en el sector vitivinícola valenciano, 1977-1997. Cuadernos de geografía, 1998, no 63, p. 177-194. 
  • Ernest Hemingway, Despachos de la guerra civil española (1937-1938), Editorial Planeta, Barcelona 1989. Traductora Pilar Giralt Godina.
  • Javier Hernandez Ruano, «Señores de la tierra». El «Camino Valenciano» y la Guerra de los Treinta Años Studia Historica: Historia Moderna, 43(1), Pàgs. 369–406. Universidad de Salamanca, 2021.
  • Javier Hernández Ruano. Financiación del ejército de Carlos V y represión económica a los agermanados. El castigo al señorío de Montesa. Cuadernos de Historia Moderna, Vol. 47, Nº 1, 2022, págs. 35-60.
  • Javier Hernández Ruano, La «unió diabòlica» del maestrazgo viejo de Montesa: sociología, motivaciones y definición de las germanías en el centro de la Corona de Aragón. Revista Hispania, 2022, vol. LXXXII, n.º 270, enero-abril, págs. 9-38. 
  •  Javier Hernández Ruano. En torno a la aculturación de los moriscos valencianos de Xivert en la época de Felipe II. Universitat de València, Revista Saitabi, 2000, Núm. 50. Pàgs. 241-276. 
  • Hernández Ruano, J. (2020). La defensa y los proyectos de fortificación de Vinaròs en los siglos XVI y XVII. Saitabi,Revista de la Facultat de Geografia i Història, 68 (2018), pp. 161-186, 
  • Javier Hernández Ruano El justicia de Sant Mateu y el malhechor-burgués. Las Germanías en la bailía de Cervera (1520-1530). Tiempos Modernos: Revista Electrónica de Historia Moderna. Vol. 14, 2024.
  • Teresa Hernández Soriano Acentuación de los contrastes durante el siglo XIX en el norte del País Valencià. Cuadernos De Geografía De La Universitat De València.Núm. 37. 1985. 
  • José Ibañez Marín. El Maestrazgo de Montesa La Ilustración española y americana. 8 de Març de/1903. Any XLVII, núm IX.
  • David Igual Luis. La ciudad de Valencia y los toscanos en el Mediterráneo del siglo XV. En: Revista d'historia medieval, 1995, No. 6. Dedicado a: La Mediterràna i la idea d'Èuropa: Espais, cultures, intercanvis i èlits en el trànsit de l'edat mitjana a la moderna: 79-110
  • Ramón Járrega Domínguez. La Terra Sigillata Hispánica Tardía (TSHT) en la costa este de Hispania: una aproximación general. Ex Officina Hispana : cuadernos de la SECAH,Tarragona, Nº. 1, 2013, págs. 67-90. 
  • Ramón Járrega Domínguez, La Vía Augusta no es un topónimo. Aproximación a la organización territorial del Este de Hispania en época de Augusto. Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de la provincia de Castellón. Nú. 37. Castelló 2019.
  • Miguel López Corral i Rafael Hernández Alonso,  Fallecidos de la Guardia Civil en acto de servicio desde su fundación, en 1844. Fundación Guardia Civil, 2020. 
  • Carlos López Rodriguez. Diferenciación social y propiedad de la tierra en una comunidad campesina del siglo XIV. El lugar de La Jana n 1331. II Congrés d'Història del Maestrat. Vinaròs 1, 2, y 3 de Maig de 1987.
  • Mª Jesús Máñez Pitarch, Jose Teodoro Garfella Rubio, Joaquín Ángel Martínez Moya, La Iglesia de San Bartolomé de la Jana en Castellón.  XI Congreso Internacional de Expresión Gráfica aplicada a la Edificación, Valencia. 29, 30 de noviembre y 1 de diciembre de 2012, Universitat Politècnica de València. Departamento de Expresión Gráfica Arquitectónica- Departament d'Expressió Gràfica Arquitectònica. 
  • Marco Dols, Pablo, Las líneas de autobuses en la provincia de Castellón, Saitabi: revista de la Facultat de Geografia i Història,, núm.. 68, 2018, págs. 55-86.
  • António Marques de Faria  Crónica de onomástica paleo-hispânica (10), Revista Portuguesa de Arqueologia. Any 2005, Vol. 8, Número 2. 
  • Jorge Martín Marco, La circulación de maestros franceses entre las diócesis de Zaragoza y Tortosa durante los siglos XVI y XVII. El caso de Pedro Pizarro. Archivo de arte valenciano, Núm.. 99, 2018, págs. 87-110 
  • Manuel Milián Boix. Prevere. El Templo parroquial de La Jana, Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, Tom XLIV., Quadern II Abril-Juny 1968, Castelló. Págs 65-73.
  • Mónica Martín Morales. Estudio y edición del "Tratado copioso y verdadero de la determinación del gran monarca Felipe II para el casamiento del III con la serenísima Margarita de Austria" Tesis doctoral 2018. Universidade da Coruña
  • David Martínez Fiol, Els "voluntaris catalans" a la Gran Guerra (1914-1918), Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1991.
  • Francisco Medina Candel. Els peirons a les comarques del Maestrat i els Ports, 2011, La Pedralta. Núm 49. 
  • Joan Carles Membrado Tena.  El lligam essencial entre paisatge i toponímia: el cas dels noms de municipi al nord del País Valencià. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 79, juny 2015, p. 69-97.
  • Joan Carles Membrado. Etimología y semántica de topónimos municipales valencianos y aragoneses. Actes de la VII Jornada d'onomàstica Xèrica 2013. Academia Valenciana de la Llengua.
  • Josep Meseguer-Carbó, La literatura popular catalana del Maestrat: dels materials folklòrics publicats a la investigació etnopoètica. Empelt. Revista de lletres i humanitats del Maestrat, 2018, Núm. 1, p. 15-101. 
  • Vicente Meseguer Folch El Brigadier Pedro García Navarro. 1998, La Pedralta. Núm 0 
  • Vicente Meseguer Folch, El aceite de oliva del Maestrat y las nuevas técnicas para su obtención Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 22. Abril-juny 1988. 
  • Vicente Meseguer Folch, Elecciones municipales del 10 de junio de 1987 y los alcaldes del Maestrazgo. Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 19. Juny-setembre 1987.
  • Judit Meseguer Martí. Inventari de les ermites del Baix Maestrat. Universitat Rovira Virgili. Tarragona 2021.
  • Josep Miralles Sales. Traducción de un documento jurisdiccional La Jana 1540. Programa de Festes La Jana 1989.
  • Josep Miralles i Sales, prevere, Transllat autentich de la Carta del molí del oli de la Jana Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 28. Octubre-desembre 1989.
  •  Asunción Mocholí Roselló, Estudi dels documents dels pintors i altres artífexs valencians. Segles XIII, XIV i XV (1238-1450) Tesis doctoral no publicada. Universitat Politècnica de València, 2009.
  • Sandra Moliner Nuño, Un viaje en el tiempo.El Pueblo Español de Montjüic. Ajuntament de Barcelona 2020.
  • Neftalí Monterde Higuero. Estudio de las medidas legales de protección de los árboles monumentales de la Comunitat Valenciana. Universitat Politècnica de Valènci A,Grado en Ingeniería Forestal y del Medio Natural. Curso 2014-2015.
  • Valentín Moreno Gallego. La recepción hispana de Juan Luís Vives. Biblioteca Valenciana, Generalitat Valenciana, 2006.
  • Guillermo Morote Barberá. La Vía Augusta y otras calzadas en la Comunidad Valenciana (Vol I). Real Academia de Cultura Valenciana. Sección de Prehistoria y Arqueología. Serie Arqueología. Valencia, 2002. (I), (II).
  • José Guillermo Morote Barberá. El trazado de la Via Augusta desde Tarragona a Chartagine Spartaria. Una aproximación a su estudio. Saguntum. Papeles del laboratorio de arqueología de Valencia. Volumen 14, València 1979.
  • .Guillermo Morote Barberá. El trazado de la Vía Augusta desde Tarrracone a Carthagine Spartaria. Una aproximación a su estudio, Revista Saguntum, Núm. 14. 1979.
  • Matias Morte Lecha. Breves notas que animen al esclarecimiento y estudio del pasado histórico de nuestro pueblo (I)Programa de Festes La Jana 1989.
  • Matias Morte Lecha. Breves notas que animen al esclarecimiento del pasado histórico de nuestro pueblo (II) Programa de Festes La Jana 1992 1992 Restes del convent dels frares
  • Matías Morte Lecha. Breves notas que animen al esclarecimiento del pasado histórico de nuestro pueblo (III)Programa de festes La Jana 1992.
  • Matias Morte Lecha, Nuestra banda de música Programa de Festes La Jana 1991
  • Matías Morte Lecha, Miguel Simó Alcacer, Pilar Boix Balaguer, Facundo Gauxax Roca, Ramón Arnau García, Teresa Segarra Fuster, La Vía Augusta a su paso por La Jana (I). Universitat Jaume I-Universitat per a Majors. Seu del Nord. Curs 2009-2010.
  • Matías Morte Lecha. La Vía Augusta a su paso por La Jana. Programa de festes La Jana 2010.
    Matias Morte Lecha, Pilar Boix Balaguer, Julio Penín Alonso, Paquita Vallés Nicolau, Juan Esteller Grañana, Bernardina Casanada Eixart Las norias de la Jana UJI-Mayores, Sant Mateu, Curs 2015-2016. 
  • Matías Morte Lecha Jaime Prades, un janenc en la historia. Programa de Festes La Jana 1988.
  • Matías Morte Lecha. Los olivos milenarios del Imperio Romano. Programa de festes 2011.
  • Muñoz i Altabert, Ma Lluïsa. El servei de 1602. Una contribució extraordinària del regne de València a la monarquia. Pedralbes: revista d’història moderna, 1993, Núm. 13, p. 125-136
  • Virginie Muxart,  Essai sur la valeur symbolique de la genette dans la littérature et l’art médiéval occidental. Paris, 2019, Éditions du Comité des travaux historiques et scientifiques.
  • Jaume Noguera, La conquesta romana de Catalunya. Institut Català d'Arqueologia clàssica, Tarragona, 2011. 
  • Ryujin Nomura, Una breve historia sobre los viajeros españoles que describen Japón. Versión revisada de la conferencia pronunciada el 22 de marzo de 2019 en el Instituto de Lengua Literatura y Antropología (ILLA) del CSIC
  • Arturo Oliver Foix. Las primeras fuentes documentales escritas sobre la zona del Maestrazgo II Congrés d'Història del Maestrat. Vinaròs 1987. 
  • Arturo Oliver Foix, A propósito de una estatuilla de Hércules encontrada en La Jana. Actas del XXIII Congreso Nacional de Arqueología. Elche, 1995. Volumen II
  • Oliver Foix, Arturo. Materiales etruscos en el Bajo Maestrazgo (Castellón). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 1986, núm.12, p.219-228 
  • Arturo Oliver Foix. Las importaciones griegas en la costa ilercavona. Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses. Núm 15. Castelló, 1991. Pág 173-188.
  • Arturo Oliver Foix. Estatueta de bronze, 1998, La Pedralta. Núm 0 
  • Arturo Oliver Foix La Jana arqueològica Programa de Festes La Jana 2015
  • Arturo Oliver Foix El bronce de Hercules de La Jana. Programa de Festes LaJana 2022.
  • Ferran Olucha i Montins Creu Processional. En Catàleg de l'Esxposició Pulchra Magiistri. La Llum de les Imatges. 2013.
  • Julià Pastor Aguilar El retaule de Santa Llúcia i/o dels Àngels de la Jana fet per Gabriel Munyós, esculptor de Morella (1670). Papers dels Ports, Morella, 2017.
  • José Pavía Simó. La dansa de La Jana. Programa de festes 2007.
  • Sergio PazJoan Bautista Sanz-Bellver. (2011). Selección clonal en variedades de olivo" farga" y" serrana de espadán". Agricultura y cooperación,  Núm. 316.
  • Fernando Peña Rambla, La aplicación de la Ley de Responsabilidades políticas en la provincia de Castellón. Universitat Jaume I Tesi doctoral. Directorrs de Tesi Manuel Chust Calero i Marc Baldó Lacomba. 2008. Pàgs. 285 i 286.
  • Leopoldo Peñarroja Torrejón.Segunda República y guerra civil en Vall d'Uxó (con un epílogo sobre la represión). Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Núm. 91, 2016, págs. 133-185. 
  • Luciano Pérez Vilatela. Las batallas de "Intibilis" (216-215 a.C.)  Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Núm. 65, València 1987, págs. 171-188.
  • Luciano Pérez Vilatela. Ilercavones,Celtíberos y Cartagineses en 218-217a.C. Revista Caesaraugusta, Núm. 68, págs. 205-228. Zaragoza, 1991
  • Luciano Pérez Vilatela. Intibilis lugar estratégico del Maestrazgo en la Segunda Guerra Púnica Butlletí del Centre d'estudis del Maestrat núm. 22. Abril-juny 1988. 
  • Manuel Peris Fuentes Sobre Vías romanas en la Provincia de Castellón (Notas entresacadas de una obra inédita) Revista de Castellón (1914) Año III. Núm. 54.
  • Mireille Peytavin, La monarquía y su relación con el territorio: visitas reales a los gobiernos locales (villas españolas, universidades italianas), XVI-XVI.  Publicaciones de la Universidad de Alicante, 1997. Actas de la IV Reunión Científica de la Asociación Española de Historia Moderna.
  • Juan Luís Porcar Orihuela,  Un país en gris i negre. Memòria Històrica i repressió franquista a Castelló.  Publicacions Universitat Jaume I. Pàgines 192 i 197-198. Castelló de la Plana 2020
  •  Enric Querol, Tres poetes del Maestrat a l’edat moderna:Jaume Prades, Melcior Febrer i Pere-Vicent Sabata. Maestrat Viu, Revista Empelt, Núm 9, 2019. 
  •  Enric Querol i Josep Soler Vicens. Edició crítica de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2011
  • Javier Rico. Entre seres vivos de más de mil años : Proyecto piloto Aceite y olivos milenarios, motor de desarrollo sostenible del Territorio del Sénia. Desarrollo Rural y Sostenible, 2010, Núm. 5, Pàgines15-16. 
  • Laureano Robles, Castellonenses en el Extremo Oriente. "Penyagolosa". Revista de la Excma. Diputación Provincial de Castellón de la Plana. Nº 14, 2ª época, noviembre 1980. 
  • Berta Roca i Jiménez Informe preliminar de la intervención arqueológica en la Plaza de La Jana (Baix Maestrat).
  • Manuel Rosas Artola El jaciment de les Carrasques (La Jana, Castelló) i la localització de la mansió d'Intibili.  Revista Saguntum, núm. 29, València 1995.
  • Vicent Royo Pérez, Ganadería e integración del espacio regional: la organización y la gestión de las pasturas en las fronteras de la Corona de Aragón, siglos XII-XIV. Historia agraria. Revista de agricultura e historia rural. Núm. 80, Abril 2020. 
  • Salas, R. y Permanyer, A. 2003. Evidencias de generación de hidrocarburos en la formación de margas del Mas d’Ascla (Jurásico superior, Cadena Ibérica oriental) y su relación con el campo de Amposta de la Cuenca de Tarragona. Boletín Geológico y Minero, 114 (1): Pàgs. 75-86.
  • María Salas Benedito,  "Muy apasionados y muy afectos al Señor Archiduque y su partido"los freiles austracistas de la Orden de Montesa. A la sombra de las catedrales: cultura, poder y guerra en la Edad Moderna / coord. por Cristina Borreguero Beltrán, Óscar Raúl Melgosa Oter, Ángela Pereda López, Asunción Retortillo Atienza,  Burgos, 2021,  págs. 299-314.
  • Angel Sánchez Gozalbo. La Carta Pobla del Carrascal Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura. Núm. XLIV. Any. 1968. Editor: F. Armengot.
  • Ángel Sánchez Gozalbo Imágenes de. Madona Santa María. Notas para un inventario en las comarcas de Morella, el. Maestrazgo, la Plana y Segorbe. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, Tomo XXV. Extraordinari pel 25é aniversari. 1949
  • Sanchis Barrón, María Fátima Tutor/a: Boj Tovar, Clara. Curs acadèmic 2020-2021.Facultad de Bellas Artes Prácticas artísticas en contextos educativos Trabajo Fin de Grado Grado en Bellas Artes
  • Manuel Sanchis Guarner. Don Joseph Camarón y Boronat. Un buen pintor del XVIII. Notas para su biografía. Anales de la Universidad de Valencia. 1930.
  • Jean-Joseph Saroïhandy, Les limites du valencien. Bulletin hispanique. Tom VIII Núm 3, Burdeus, 1906. Annales de la Faculté des lettres de Bordeaux.
  • Carlos Sarthou Carreres, El arte cristiano retrospectivo en la provincia de Castellón. Museum : revista mensual de arte español antiguo y moderno y de la vida artística contemporánea: Vol. 6, Núm. 5, Establecimiento Gráfico Thomas, Barcelona, 1918.
  • Romà Senar i Lluch, Aportació a la distribució de la flora de la provincia de Castelló. Revista Toll Negre, núm. 10, Desembre, 2008. APNAL, Ecologistes en acció, Vinaròs.
  • Abel Soler.El nom dels pobles valencians.Origen i significat, Terra Blanca, València, 2023
  • Juan José Saura Les danses Valencianes i la dansa de La Jana. La Pedralta Núm. 59 
  • Javier Saura Gargallo, Los Archivos Municipales de la provincia de Castellón y sus fondos documentales. Una aproximación a su estudio. Archivo, Gestión Documental y Publicaciones Diputación Provincial de Castellón. Estudis castellonencs, Núm. 3 (2a època). Pp. 49-102. 
  • Francisco de A. Segrelles Ñíguez, Del Maestrazgo : Morella, invierno de 1920-921 Obrador tipográfico de Antonio Esparbé. Manresa.
  • Senar Lluch, Romà ; Arán Redó, Vicente J. ; Gumbau Vizcarro, Pere. Aportaciones a la flora castellonense, IX. En: Flora Montiberica,  71 2018: 85-92
  • Romà Senar Lluch i Salvador Cardero Aguilera. Nuevos datos para la xenoflora catalana y valenciana. Flora Montiberica 84,págs 73 a 91
  • Alberto Sendra Mocholí, Jesús Almela Agost, Luis Almela Agost, Loles Beltrán Barat , Hèctor Cardona del Alar , Floren Fadrique Chico, Ferran.Palero Pastor, Francesc Mesquita Joanes, Juan Rueda, Patricia Soldado Barreiro,, Abel Campos Micó, Santiago Teruel Montejano. Despropósito en la conservación de la fauna cavernícola valenciana (España) Revista Zoolentia. Museu Valencià d'història natural. València 2024.  
  • Lluís G. Serrallonga i Josep Mª de Casacuberta Index dels noms propis a la crònica de Ramón Muntaner. Estudis Universitaris Catalans: Vol. 8 (1914)
  • José Simó Guasch. La Jana, un enigma histórico. El 50 Aniversario de un hallazgo. Programa de Festes1994.
  • José Simó Guasch. Las escuelas de La Jana, recuerdos y añoranzas. Programa de Festes  La Jana 1996.
  • Encarna Simó Querol. La Jana: Noticias de su archivo? Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura Tom LXVII. Juliol - Desembre 1991. Separata.
  • Encarnación Simó Querol i Mª José Carbonell Boira i .La tradicció antroponímica a la Jana en la transició de l'època medieval a la moderna (s.XIV-XVI)  Actes del catorzè col·loqui general de la Societat d'Onomàstica, Alacant, 13-15 d'abril de 1989.
  • Encarna N. Simó Querol. Establecimiento de molinos de aceite La Jana-1283.
  • Encarna Simó Querol. La Jana. Personajes de los siglos XVI y XVII. Su obra. Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat núm. 23. Juliol-Setembre 1988.
  • Encarna Simó Querol. La Jana. Denominaciones de una devocion. Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat núm. 18. Abril-Junio 1987.
  • Encarna Simó Querol. Circular de Ramon Cabrera a sus partidarios. Butlletí del Centre d'Estudis del Maestrat núm. 16. Octubre-Desembre 1986.
  • Encarna Simó Querol Un document jurisdiccional. La Jana 1540. Programa de Festes La Jana 1980.
  • Pedro Simó Vallés. ¿Cómo era nuestra Iglesia parroquial? Programa de Festes La Jana 1992.
  • Pedro Simó Vallés. Comentario al importante documento de "Concordia de la Villa de La Jana con sus acreedores censales. 1743. Programa de Festes La Jana 1989
  • Pedro Simó Vallés.  Possible origen de la Fira de La Jana. Programa de Festes La Jana 1991
  • Pedro Simó Vallés. Hallazgo de una imagen en el siglo XVII Programa de Festes  La Jana 1993
  • Pedro Simó Vallés. El olvidado "Castell" de La Jana. Programa de Festes  La Jana 1993
  • Pere Simó Vallés. Janenses Ilustres: Dª. Pascuala Navarro y Julián de Aragón Dolz del Castellar y JovaniPrograma de Festes  La Jana 1994.
  • Pedro Simó Vallés. Análisis de la Carta Puebla del Carrascal 17 de Abril de 1249. Programa de Festes La Jana  1996.
  • Pedro Simó Vallés. El privilegio del Ligalló. Relación con la Fira de La Jana. 1998. La Pedralta Núm. 1.
  • Pedro Simó Vallés. Valoración de la Desamortización de Mendizabal en La Jana. Programa de Festes 2000
  • Pedro Simó Vallés. El sindicalismo en La Jana a principios del siglo XX Programa de Festes 2006.
  • Pedro Simó Vallés.La almotacemia en La Jana, durante la decada 1940-1950 Programa de festes 2008
  • Pedro Simó Vallés. Grupo Escolar Jose Vilaplana de La Jana. Hay un pueblo en la provincia. Programa de festes 2009.
  • Pedro Simó Vallés. Importantes hallazgos arqueológicos en la Plaza Mayor de La Jana. Programa de festes 2010.
  • Pedro Simó Vallés. Restitució de llibres i altres papers per inventari feta per lo subrogat del lloctinent i capità per sa Magestat del present Maestrat Vell de Montesa als oficials de la Vila de La Jana. Programa de festes La Jana 2011.
  • Pedro Simó Vallés. El convento franciscano de Ntra. Sra. de la Soledad. Programa de festes La Jana 2012
  • Pedro Simó Vallés. Sobre el interior de la ermita de San José del Carrascal y de la Capilla de Nuestra Señora de los Ángeles. Programa de festes La Jana 2014
  • Pedro Simó Vallés. Recordant el dia de la Cassola. Progama de festes La Jana 2022. 
  • Pedro Simó  Valllés, Joan Balaguer Balaguer,  Facundo Gauxax Roca, Estudi genealògic dels apodos de La Jana
  • F.J. Simonet.Correcciones a la geografía de El Idrisi. La ilustración católica, 1879. 
  • Jaime Sirera Bellés. Ermita de San José del Carrascal y de la Ermita-Capilla de Nuestra Señora de los Ángeles. Programa de festes La Jana 2014.
  • Josep Joaquim Sorli Moliner, Un traiguerí jutjat pel Sant Ofici. Revista Traiguera ("El diariet"). 2016. (I), (II).
  • Narcís Tena Sales. Por ser familia de ellos la mataron: Vicenta-Rosa Ferreres Soriano, la primera fusilada de la provincia de Castelló. Servicio de Publicaciones de la Universidad Autónoma de Madrid. Revista Historia Autónoma, Núm. 25, pàgs. 545-567.
  • Alberto Torra Pérez. Diferenciación social y propiedad de la tierra en una comunidad campesina del siglo XIV. El lugar de La Jana n 1331. II Congrés d'Història del Maestrat. Vinaròs 1, 2, y 3 de Maig de 1987.  
  • Rafel Torrella El trabajo fotográfico para la construcción del Pueblo Español de Montjuïc. . Ajuntament de Barcelona 2020.
  • Tramoyeres Blasco,. Catálogo monumental de la provincia de Castellón de la Plana (Manuscrit). Volum I,   Volum II, 1917, Fons digitalitzats del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas).
  • Hélène Tropé. Mémoire de Maîtrise. La Orden de Montesa: Estudio de las rentas de la Bailia de Cervera  1587-1623. Université de la Sorbonne Nouvelle. Paris III. U.E.R d'etudes ibériques. Octubre 1983.
  • Emi Turull Pibernat. Testimoniatge i martiri en les cartes de Fra Jacinto Orfanell O.P., des del Japó (1609-1622). Universitat Pompeu Fabra. Revista Illes i Imperis. Núm. 21. 2019.
  • Emilia Turull i Pibernat, El testimoni de Fra Jacinto Orfanell, Cartes des del Japó (1609-1622). Màster Història del mon. Treball de final d màster. Juliol de 2017. Direcció Joan-Pau Rubiés. (I), (II),
  • Pere Vallés Saura, Cristobal Colón,  català, castellà, genovès. No!: Janenc! Inclòs al Programa de festes de 2024. 
  • Alba Varenna, La presencia de producciones etruscas en el extremo nordeste de la península ibérica, estudio arqueológico.  Director de la Tesis: Josep Burch Lectura: En la Universitat de Girona ( España ) en 2017. 
  • Antonio de la Vega, Guardiamarinas castellonenses, Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, Tomo LXXVII, Castelló, Gener-Desembre 2001, pp. 415-422.
  • Estela Verge Morera. La quinta. Programa de festes 1997
  • Anna Cèlia Viciach i Safont Estudi de l'estat de conservació i proposta d'intervenció de conservació-restauració de l'Hèrcules de La Jana.  Castelló 2021. 
  • Josep Lluís Viciano Agramunt. L'Avenc de Sant Pere (Traiguera Castelló). Revista Berig de l'Espeleo Club Castelló, Núm 5. Castelló Desembre, 2001.
  • Anna Viciach i Safont. El bronze d'Hèrcules de La Jana Programa de Festes La Jana 2022.
  • Gonzalo Vidal Tur. Un Obispado español: el de Oriuela-Alicante, historia documentada. Diputación Provincial de Alicante, 1961.
  • Jesús Villalmanzo, Joanot Martorell: Biografía ilustrada y diplomatario. Ajuntament de València, 1995. Edició digital Biblioteca Juan Lluís Vives.
  • Arturo Zaragoza Catalán y Miguel García Lisón. La Ermita-Capilla de Ntra. Sra. de los Ángeles de La Jana (Un ejemplo de arquitectura barroca en el Maestrazgo). Programa de Festes La Jana 1984.
  •  Arturo Zaragoza Catalán y Miguel García Lisón Estudi sobre la Capella de la Nostra Senyora dels Àngels de La Jana (2ª part i última). Revista la Pedralta núm. 57 2-2016.
  • Arturo Zaragoza Catalán i Miguel García Lisón. Comentarios al Mapa que del Maestrazgo Viejo de Montesa grabó Don Tomás López en 1876. Centre d'estudis del Maestrat, Ajuntament de Sant Mateu. 1994.
  • Zaragoza Pascual, Ernesto. Reforma de las Benedictinas de Catalunya en el siglo XVI (1589-1603). Analecta Sacra Tarraconensia, vol.VOL 49, pp. 177-04,

  • Cap comentari:

    Publica un comentari a l'entrada

    Entrada destacada

    Fitxa i documentació de Blas Gargallo Roca mort en deportació

      Fitxa i documentació relativa a  Blas Gargallo Roca mort en deportació al camp d'extermini de Mauthausen (Subcamp Gusen). Font: Arxiu...