dilluns, 28 de febrer del 2022

La Via Augusta al seu pas per La Jana (I)

 

Matías Morte Lecha, Miguel Simó Alcacer, Pilar Boix Balaguer, Facundo Gauxax Roca, Ramón Arnau García, Teresa Segarra Fuster, La Vía Augusta a su paso por La Jana. Universitat Jaume I-Universitat per a Majors. Seu del Nord. Curs 2009-2010.

Font: Universitat Jaume I

 

diumenge, 27 de febrer del 2022

dissabte, 26 de febrer del 2022

1603 Coples de Pedro Juan Asensio


1603. Caso notable y verdadero digno de memoria : el qual ha acontecido en una villa nōbrada la Iana, Obispado de Tortosa y del Maestrado de Montesa y Reyno de Valencia ...: con vnas letras a la fin muy curiosas. Autor Pedro Juan Asensio, Editor Diego de Pereda, Editor, impresor y librero Juan Bautista Timoneda. 


Font: Hispana

divendres, 25 de febrer del 2022

1939-1944 Carafal i Plaça guarnida amb banderetes

 

1939-1944? Carafal i Plaça guarnida amb banderetes d'Itàlia, Portugal, carlines, de Falange i nazis.

Aportació Fran Simó. Museu Front de Llevant.

Carafals:  1940, 1946, 1947, 1948, (I), (II), (III), 1949, 1950, 1951, 1958, 1960, 1961, 1962, 1964, (I), (II), 1966, 1967, (I), (II), 1970, 1991,

Cadafal Joan Coromines Diccionari etimològic.. "En terra val.cadafal  en l'ús ciutadà (Explica J. Giner March), però vulgarment i en l'ús rústic formes secudàries amb -r-: "taulat montat sobre peus de fusta a les places de bous  dels pobles a on se posa la gent per a vore la correguda".

Més fotografies

Tornar a la pàgina d'inici

dijous, 24 de febrer del 2022

1938 Bombardejos aeris





1938 Bombardejos de l'aviació nacional en les proximitats de La Jana. Partes de campanya de la 1ª Brigada de l'Aire. 


Font: Aportació Fran Simó. Museu Front de Llevant.
 

dimecres, 23 de febrer del 2022

Juan Clemente Vea Balaguer (1897-1936)

 


Juan Clemente Vea Balaguer (1897-1936). en religió Clemente Adolfo, Beat de l'església caòlica. Mort a Sant Mateu  el 14 d'Agot de 1936.

Boletín Hermanos de las Escuelas Ctistianas. Núm 244, Año 1998.

Biografia en La Jana.net (reproduïda de la web de La Salle Benicarló)

Cristobal Castán. Lo que la memoria olvida. Un estudio sobre la represión en Benicarló y el Maestrazgo 1936-1938.. Edición SCIRE,SL. Barcelona, 2011. 


Santiago Mata. Holocausto católico: Los mártires de la guerra civil.  La Esfera de los libros, Madrid, 2013.

         La Salle.org
         Google books

La batalla d'Intibilis (I)

 

Luciano Pérez Vilatela. Ilercavones,Celtíberos y Cartagineses en 218-217a.C. Revista Caesaraugusta, Núm. 68, págs. 205-228. Zaragoza, 1991. 


Jaume Noguera, La conquesta romana de Catalunya. Institut Català d'Arqueologia clàssica, Tarragona, 2011.

Luciano Pérez Vilatela. Las batallas de "Intibilis" (216-215 a.C.)  Anals de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, Núm.. 65, València 1987, págs. 171-188.

Fonts: Institut Català d'arqueologia clàssica 

Diputación de Zaragoza

Real Academia de Cultura Valenciana que ens ha facilitat gratuïtament la Revista Anals de Cultura Valenciana.

 La Batalla d'Intbilis (I)

La Batalla d'Intbilis (II)

Tornar a la pàgina d'inici

 

dilluns, 21 de febrer del 2022

1938 Planol del casc urbà

Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos Topográficos. Término municipal de La Jana. Plano de la población. 3 de Mayo de 1938.

Aportació Fran Simó

Més cartografia

Tornar a la pàgina d'inici

diumenge, 20 de febrer del 2022

Tito Livio. Ab Urbe Condita


Tito Livio. Ab Urbe Condita. Historia de Roma desde la Fundación de la Ciudad Libro XXIII, 49. Anibal en Capua.

Traducció anglesa de Cyrus R. Edmonds, retraduida al castellà de l'anglés per Antonio D. Duarte Sánchez.

"Se enfrentaron aquel día sesenta mil enemigos y cerca de dieciséis mil romanos. Y, sin embargo, la victoria fue tan aplastante que los romanos, en aquel mismo día, dieron muerte a un número mayor que el suyo propio de enemigos, hicieron prisioneros a más de tres mil, capturaron algo menos de mil caballos, cincuenta y nueve estandartes militares, siete elefantes, mataron a cinco en la batalla y se apoderaron de los tres campamentos. Tras levantar así el sitio de Iliturgi, los ejércitos cartagineses marcharon a atacar Intibili (1). Habían repuesto sus pérdidas en aquella provincia que, entre todas las demás, se mostraba más proclive a la guerra mientras hubiera botín o dinero y que abundaba en hombres jóvenes. Se libró de nuevo otra batalla campal, con el mismo resultado para ambas partes. Murieron más de trece mil enemigos, se hizo prisioneros a más de dos mil y se capturaron cuarenta y dos estandartes y nueve elefantes. Para entonces, casi todas las tribus de Hispania se inclinaron por Roma, y los éxitos obtenidos en Hispania aquel verano fueron mucho mayores que los de Italia."

"(1)[debía estar cerca de la anterior; se conoce una Intibili al sur del Ebro, en la costa mediterránea.-Nota del Traductor]"

Font: Projecte Gutenmberg

          Wikipèdia

Cor parroquial

 
Cor Parroquial 1914-1916

 

Cor parroquial 1994-1995

Font: Jacinto Verge Veor fotos

Colorejat per IA: Jacinto Verge Gargallo  

Més fotografies

Tornar a la pàgina d'inici

Contribució industrial 1933


Arxiu Històric Provincial de Castelló. Matrícula industrial de totes les persones naturals o jurídiques, que exerceixen indústries, comerços i professions en el municipi de La Jana l'any 1933.

Referència: ES.120402.AHPC/1.1.6.3//DH ARP CI CIn M : Delegación de Hacienda, Caja 873, Exp. 33.
Signatura: DH ARP CI CIn M : Delegación de Hacienda, Caja 873, Exp. 33.

 

dissabte, 19 de febrer del 2022

Els gots de Vicarello (Apol·linars)

 


"Els vasos Apol·linars o vasos de Vicarello són quatre copes de plata, tres d'elles trobades el 1852 i la quarta el 1863 a les aigües termals d'Aquae Apollinares, a Vicarello Bracciano al Llac de Bracciano. Daten del segle I dC, són de forma cilíndrica i porten gravat a l'exterior la ruta per terra des de Gades (Cadis) fins a Roma (Itinerarium Gaditanum), amb indicacions de les estacions intermèdies, les diverses (mansiones) i les seves distàncies. Aquests vasos constitueixen una de les fonts més precises per a la coneixença de la Via Domitia."


Juan Antonio Balbás. El libro de la provincia de Castellón. Impenta y Librería J. Armengot. Castelló,  1892.

         Google Books
 
 

Autorització trasllat a Sant Mateu per a moldre

 

Autorització per a traslladar la collita a Sant Mateu ("Mateo de las Fuentes") per a moldre. 

 "La Delegación de abastos de esta Villa autoriza a Tomasa Boix Llorach para que pueda trasladar a Mateo de las Fuentes para proceder a la molienda 11 Dl. de trigo de su cosecha. La Jana 7-4-37".

Font: Fran Simó (Museu Front de Llevant)

Mes documents

Tornar a la pàgina d'inici

divendres, 18 de febrer del 2022

Morabatí de La Jana (1535) i del Carrascal (1590)

 

Morabatí de La Jana (1535) i del Carrascal (1590)

La Jana, Referència ES.462508.ARV/MR Mor Jan//MR Mor Jan : Mestre Racional, núm. 10.888, f. 509r-512r  Signatura: MR Mor Jan : Mestre Racional, núm. 10.888, f. 509r-512r.

El Carrascal, Referència ES.462508.ARV/MR Mor Jan//MR Mor Jan : Mestre Racional, núm. 11.810, f. 142r-143v Signatura: MR Mor Jan : Mestre Racional, núm. 11.810, f. 142r-143v.

Vicent Baydal Sala El naixement de l'impost del morabatí al regne de València (1265-1266) Historia Medieval, Anales de la Universitat d'Alacant, Núm. 15.

" La instauración del monedatge o morabatí, el impuesto pagado para asegurar la estabilidad de la moneda real, tiene un origen concreto en el reino de Valencia que no ha sido destacado hasta el momento: la financiación de la campaña militar llevada a cabo por Jaime I entre 1265 y 1266 contra los andalusíes sublevados en el reino castellano de Murcia. Además, el análisis del impuesto sobre la moneda en el conjunto de la Corona de Aragón indica que su implantación territorial estuvo estrechamente ligada al proceso de extensión del poder de la monarquía feudal a través de la guerra y de la negociación con los estamentos de cada reino."

[1385] [1401] [1415] [1421] [1475] [1481] [1535] [1572] [1590] [1596] [1602] [1638] [1644] [1650] [1656] [1662] 

Font: Arxiu del Regne de València

         Universitat d'Alacant

Consultar més documents

Tornar a la pàgina d'inici

 

Partits polítics 1937

Partido Socialista Obrero Español

Referència: ES.120402.AHPC/1.3.8.1.2.3.2.1//ASOCIACIONES, Caja 11292, Exp. 139

"Constitución de la Agrupación Socialista de La Jana siendo presidente Jacinto Capafons Saurina, secretario Modesto Vallés Vallés, tesorero Marcelino Hacher, vocales: Francisco Balaguer Saurina, Ramón Duch Tolós, Inocencio Vallés Balaguer, Matías Pavia, [Pascual Hacher]. Contiene: Solicitud de Jacinto Capafons Saurian al gobernador civil de la provincia de la aprobación de la Agrupación Socialista de La Jana, de 10 de junio de 1937. Reglamento de la Agrupación Socialista de La Jana, de 10 de junio de 1937.Copia del acta de constitución de la Agrupación Socialista de La Jana, de 31 de enero de 1938."

Partido Sindicalista

Referència: ES.120402.AHPC/1.3.8.1.2.3.2.1//ASOCIACIONES, Caja 11293, Exp. 158

Constitución de la Agrupación Local del Partido Sindicalista de La Jana siendo Presidente Pascual Roca Ferrer, Secretario Tomás Vallés Amigo, Tesorero Matias Pavia Gargallo, Vocal 1º Miguel Lladser Ferrer, Vocal 2º José Meseguer Gavaldá. Contiene: Instancia de Pascual Roca Ferrer, vecino de la Jana, al Gobernador Civil de la Provincia de Castellón solicitándole autorización para la constitución de la Agrupación Local del Partido Sindicalista de La Jana, de 22 de noviembre de 1937. Estatutos del Centro Sindicalista de la Jana [3 h.], de 22 de noviembre de 1937. Acta de constitución del Partido Sindicalista, de 4 de diciembre de 1937."

Izquierda Republicana

Referència: ES.120402.AHPC/1.3.8.1.2.3.2.1//ASOCIACIONES, Caja 11293, Exp. 143

"Acta de constitución de Izquierda Republicana de La Jana formando parte de la comisión organizadora Marcelino Vea Verga, José Beltrán Pareja, Blas Balaguer, Ramón Boix, Francisco Folch, Francisco Coloma, José Vicente Balaguer, Isidro Puchol. Contiene: Certificado del Acta de constitución de Izquierda Republicana de La Jana emitido por José Beltrán Pareja, secretario del mismo partido, de 31 de enero de 1938."

Esquerra Valenciana

Referència: ES.120402.AHPC/1.3.8.1.2.3.2.1//ASOCIACIONES, Caja 11293, Exp. 64

"Aprobación de reglamentos del Partit d'Esquerra Valenciana de la Jana formando parte de la comisión organizadora Isidro Puchol, José Vallés Granel. Contiene: Instancia de José Vallés Granel, vecino de la Jana, al Gobernador Civil de la Provincia de Castellón solicitando aprobación de reglamentos del Partit d'Esquerra Valenciana de la Jana, de 4 de marzo de 1938. Reglament del Partit d'Esquerra Valenciana de la la Jana, de marzo de 1938."

Partido Comunista de España

Reerència: ES.120402.AHPC/1.3.8.1.2.3.2.1//ASOCIACIONES, Caja 11293, Exp. 28

"Constitución del Partido Comunista de España del Radio La Jana siendo Secretario de Organización del Comité Provincial del Partido Comunista de España de Castellón M. Aroca, y formando parte de la comisión organizadora Tomás Boix, José Ortí. Contiene: Carta de M. Aroca, Secretario de Organización del Comité Provincial del Partido Comunista de España de Castellón, al Gobernador Civil de la Provincia de Castellón solicitando la aprobación de los Estatutos del Partido Comunista de España del Radio de La Jana, de 15 de noviembre de 1937. Estatutos del Partido Comunista de España del Radio de La Jana, de 7 de noviembre de 1937".

Partido Obrero de Unificación Marxista

Referència:  ES.120402.AHPC/1.3.8.1.2.3.2.1//ASOCIACIONES, Caja 11292, Exp. 46

"Aprobación de los estatutos del Partido Obrero Unificado sección de la Jana formando aprte de la comisión organizadora Julián Peirat. Contiene: Solicitud de Julián Peirat al gobernador civil de la provincia de la aprobación de los estatutos del Partido Obrero Unificado sección de la Jana, de 24 de noviembre de 1936. Y Estatutos del Partido Obrero Unificado sección de la Jana, de 24 de noviembre de 1936."


 

Programa de festes 2004

Consultar més programes de festes

Tornar a la pàgina d'inici

dijous, 17 de febrer del 2022

Llibre d'Actes. Volum 4. 1939-1942

Actes de l'Ajuntament de La Jana. Volum IV. 1939-1942.

Per a millorar la qualitat s'ha incrementat la resolució, per la qual cosa s'ha dividit el llibre en cinc parts. Podeu descarregar l'arxiu complert al seguent enllaç





Font:Arxiu Municipal de La Jana

Consultar més actes

Tornar a la pàgin d'inici

dimecres, 16 de febrer del 2022

Fidelidad de la Ciudad y Reyno de Valencia en tiempo de las guerras civiles

 



Fidelidad de la ciudad y reyno de Valencia en tiempos de las  guerras civiles que empezaron en el año 1705 demostrada por D. Francisco Xavier Borrull y Vilanova, Juez de diezmos, primicias y tercios-diezmos de dicho reyno, diputado de la gobernación de Valencia y vocal por ello de la Junta superior de observación y defensa del mismo. Valencia. Imprenta de Benito Monfort, 1810.



El retaule de Santa Llúcia i/o dels Àngels

 



Julià Pastor Aguilar El retaule de Santa Llúcia i/o dels Àngels de la Jana fet per Gabriel Munyós, esculptor de Morella (1670). Papers dels Ports, Morella, 2017

 
 

Entrega de moneda republicana

 

10 d'Agost de 1938. Rebut per import dues-centes trenta-cinc pessetes en bitllets no canviables del Govern roig.

A l'escut amb la gineta s'ha esborrat la paraula constitucional.

Sobre el canvi de moneda consulteu José Angel Sanchez Asiaín. Larraz y la tormenta monetaria perfecta del 36. Papeles y Memorias RACMYP.

 


 

 

Font: 

     

dimarts, 15 de febrer del 2022

1788 Relacions geogràfiques fetes a petició de Tomàs López

 


"Començant per tramuntana, el mossèn de la Jana enumera els camins que travessaven la seua població: el de Morella a la mar i el camí Reial de València a Barcelona, el traçat del qual havia canviat en el segle XVIII i aleshores anava per la costa. Així comenta que “Por la Jana cruzan dos carreteras por la misma villa. La una que baxa de Morella, que dista 10 horas, y demás lugares de las fronteras de Aragón, a los lugares marítimos de Vinaroz, Benicarló y Peñíscola para los abastos de pesca salada y demás generos que viene por mar. La otra carretera es la antigua que de tiempo de los romanos cruzava desde Barcelona a Valencia, tomando de Ulldecona a Trayguera, la Jana, San Mateo, la Salsadella, las Cuebas de Vinromá (o Vincit Roma), Cabanes, la Pobleta, Borriol y Villareal, la que a principios de esta centuria, después de las guerras de Felipe 5º y Carlos 3º, se mudó la carretera dicha tomando de Ulldecona por término de Vinaroz, por Benicarló, Alcalá de Xivert, Torreblanca, Oropesa, Castellón de la Plana y Villareal. Pero aunque se mudó la carretera para el correo, carruajes, etc., de qualquier modo muchos arrieros y aún algunos batallones de tropas suelen pasar por la Jana...” (I, 249-250)."

Francesc Torres Faus La geografia humana valenciana en les relacions geogràfiques fetes a petició de Tomàs Lopez  Cuadernos de Geografía 95/96 págs. 175-199, Valencia 2014.

 
 

Las dudas de San José

 

Las dudas de San José. Atribuït a Miguel Esteve

"En La Jana encontramos una interesante obra atribuida a un seguidor del estilo de los Hernandos, Miguel Esteve, documentado en Valencia entre 1510 y 1528. Esteve no sólo siguió el estilo de los autores del retablo mayor de Valencia, sino que según muchos fue colaboradr de estos en la ejecución de tal obra.

La obra de la iglesia parroquial de San Bartolomé del municpio de La Jana recibe el nombre de Las dudas de San José y se desarrolla en un espacio arquitectónico de gusto renacentista, abriéndose al exterior por la parte derecha de la obra aprovechando para incluir un paisaje de corte italiano."

Forner Caballero, Ester. El retablo en las comarcas castellonenses de la Diócesis de Tortosa (siglos XVI albXVIII): doscientos cincuenta años de arte y liturgia.

Director/a: Mínguez Cornelles, Víctor. Codirector/a: Olucha Montins, Fernando

Departamento/Instituto: Universitat Jaume I. Departament d'Història, Geografia i Art

 

Reproduim a continuació el treball d'Ivan  Gauxax i Miñana "Els dubtes de Sant Josep, citat a Wikipèdia.

 
 

Font: Tesis doctorals en Xarxa

           Universitat Jaume I

          Wikipèdia

dilluns, 14 de febrer del 2022

El Atlante español 1786

 



Bernardo Espinalt y Garcia. El Atlante español. Descripción General de todo el Reyno se España. Descripción del Reyno de Valencia. Parte II. Imprenta de Hilario Santos Alonso. Madrid 1786.

dissabte, 12 de febrer del 2022

Programa de festes 1994


Articles inclosos en el programa:
  • José Gargallo Valls. Ermita de Santa Ana
  • José Gargallo Valls. La primera visita Pastoral a nuestra parroquia
  • Pere Simó Vallés. Janenses Ilustres: Dª. Pascuala Navarro y Julián de Aragón Dolz del Castellar y Jovani.

Consultar més programes de festes

Tornar a la pàgina d'inici

Bous 1948

 







Fotografies en Veor fotos, cedides per Pedro Simó Vallés.
 
Colorejat per IA: Jacinto Verge Gargallo  
 
 

Entrada destacada

Fitxa i documentació de Blas Gargallo Roca mort en deportació

  Fitxa i documentació relativa a  Blas Gargallo Roca mort en deportació al camp d'extermini de Mauthausen (Subcamp Gusen). Font: Arxiu...