Joan Carles Membrado Tena. El lligam essencial entre paisatge i toponímia: el cas dels noms de municipi al nord del País Valencià. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 79, juny 2015, p. 69-97.
"... ‘la Jana’ perquè hi ha una font, que és imprescindible per a la vida humana en zones de pluja escassa i mancades de corrents superficials d’aigua)."
" Entre els topònims de caps de municipi d’origen llatí o romànic prejaumí als Ports-Maestrat hi ha Ares, Benicarló, Benafigos, Càlig, Catí, Culla, la Jana, Morella, Peníscola, Polpís, Tírig, Todolella, Traiguera, Vallibona, Villores i Xivert."
"Un altre hidrotopònim ben interessant del nord valencià és la Jana, que deriva del llatí Dana ‘divinitat campestre dels boscs i les aigües’ (OC, IV, p. 462-463). Encara que aquest es pot considerar en origen com un hagiotopònim, està generalment associat a les fonts, que són fonamentals per al Maestrat, comarca mancada de veritables rius i, per tant, dependent de les surgències que brollen ací i allà i que en possibiliten el poblament. No sabem amb certesa a quina font es refereix el topònim la Jana, però el poble i el terme presenten nombrosa hidronímia; hi destaquen la partida de los Horts de la Font, al nucli urbà; la d’Enllà la Font, a tocar de l’anterior, i la de les Fontanelles, a llevant de l’anterior. Tampoc no és impossible que la Jana faça referència a la font més famosa del Baix Maestrat, la de la Mare de Déu de la Salut (Traiguera), ubicada a 4 km a llevant de la Jana, i que s’haja produït un desplaçament d’aquell topònim a l’actual poble de la Jana."
Font: Universitat de Valencia
Actes VII Jornada d'Onomàstica
Etimologia de La Jana segons Joan Coromines
Tornar a la pàgina d'inici
.jpeg)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada