Aragonismes en la parla de La Jana: Arabogues

Arxiprestats de la Diòcesi de Tortosa

 

Lluís Gimeno Betí  Departament de Filologia i Cultures Europees Universitat Jaume I. Real Academia de Buenas Letras de Barcelona Algunos aragonesismos del Atles Lingüístic de la Diòcesi de Tortosa (ALDT): una aproximación. Revista de Filología románica. Vol 31, Núm 1, Universidad Complutense de Madrid, 2014

" El ALDT recoge el término en el mapa num. 193 ‘roina’ (esp. ‘llovizna’) en les localidades castellonenses de Sorita, en la comarca de los Ports de Morella, Les Coves de Vinromà y Vilanova d’Alcolea, las dos de la comarca de la Plana Alta. Joaquín García Girona, en su Vocabulari del Maestrat, definía así el término: “Fan arabogues, intermitències de pluja menuda i breu. Arabogues de neu; quan son de neu trida i a vegades mesclada en pluja”. Aparece en los repertorios lexicográficos del catalán occidental (norte-occidentales, valencianos y tortosinos): Massip (1991: 297) arabogues ‘pluja intermitent i menuda: quan fa vent i el vent porta nuvolades i cauen quatre gotes; al cap d’unes hores un altre núvol, i torna a ploure etc’. Está documentado en los diccionarios históricos catalanes: DCVB (I: 808) araboga ‘pluja fina d’aigua mesclada amb neu’, ‘intermitències de pluja menuda i breu’; DECLC (I: 103-104) araboga, la misma definición que Girona. La toponimia també recoge el nombre: el Mas d’Arabogas entre la Todolella y Olocau. No es registrado por el Diccionari de la Llengua Catalana (IEC). Su extensión geográfica es la siguiente: Maestrat (GGirona); Morella, Benassal, Alcalà de Xivert (DCVB), Benassal (DCVB), Portell de Morella (DECLC). Es un vocablo vivo en las comarques castellonenses del Alcalatén (l’Alcora, Xodos) araboga ‘pluja fina’, (Llucena) arabogà, Alto Maestrazgo (Culla) arebogues, (Tírig ) arabogues son ‘fortorades de fred, aigua de pluja amb un ruixat que va mesclat amb vent’, en el Bajo Maestrazgo (la Jana) arabogues ‘pluja curta i amb poca quantitat mesclada amb vent fred’, (Salzedella) arabòc ‘núvol solt, amb vent fort, que descarrega una ramalada d’aigua i se’n va’, en los Ports de Morella (el Forcall) araboga ‘pluja fluixeta’. También conocido en las comarcass castellonenses de habla castellano-aragonesa: Sucaina: araboga ‘aguanieve’. En la Plana de Castelló, tiene diversas denominaciones: torrelló (Vilafamés, Bell-lloc), araboga (la Torre dels Domenges, Orpesa, Aín)." 

Materials per a l'estudi

Tornar a la pàgina d'inici