_page-0001.jpg)
Incoació d'Expedients de Responsabilitats Polítiques a Jacinto LLadser Eroles, José A. Beltrán Pareja, José Vicente Bayarri Beltrán i José Vicente Gimeno Vilanova.. Boletín Oficial del Estado: Annex núm. 216, de 03/08/1940, pàgina 3599.
Font: BOE
Més expedients de responsabilitats: I II III IV V VI VII VIII IX X XI XII
Sistema Arxivístic Vaencià en Xarxa.
Codi de referència: ES.462508.ARV/MR Mor Jan//MR Mor Jan : Mestre Racional, núm. 11.783, f. 84r-88v Signatura: MR Mor Jan : Mestre Racional, núm. 11.783, f. 84r-88v
Vicent Baydal Sala El naixement de l'impost del morabatí al regne de València (1265-1266) Historia Medieval, Anales de la Universitat d'Alacant, Núm. 15.
" La instauración del monedatge o morabatí, el impuesto pagado para asegurar la estabilidad de la moneda real, tiene un origen concreto en el reino de Valencia que no ha sido destacado hasta el momento: la financiación de la campaña militar llevada a cabo por Jaime I entre 1265 y 1266 contra los andalusíes sublevados en el reino castellano de Murcia. Además, el análisis del impuesto sobre la moneda en el conjunto de la Corona de Aragón indica que su implantación territorial estuvo estrechamente ligada al proceso de extensión del poder de la monarquía feudal a través de la guerra y de la negociación con los estamentos de cada reino."
[1385] [1401] [1415] [1421] [1475] [1481] [1535] [1572] [1590] [1596] [1602] [1638] [1644] [1650] [1656] [1662]
Font: Arxiu del Regne de València
Universitat d'Alacant
"A l’Arxiu Històric Nacional es conserven dos manuscrits (2617 i 2618) procedents del Convent de Franciscans Descalços de l’Alcora.
El manuscrit 2167 és un racional de misses dins del qual hi ha enquadernats vint-i-quatre certificats, datats entre 1782 i 1786, que deixen constància del traspàs al convent de la Jana de 2514 misses que els franciscans de l’Alcora no podien dir perquè en tenien moltes encomanades.
L’estructura dels certificats és idèntica: el síndic del convent de la Jana certifica haver rebut del síndic del convent de l’Alcora la quantitat de lliures corresponent al número de misses traspassades i ja dites amb la indicació de qui les havia encarregades. El guardià del convent de la Jana signa el certificat.
A més del convent de la Jana, hi ha altres certificats corresponents a la parròquia d’Alcalà de Xivert (també hi havia convent de franciscans) i a convents francicans de Barcelona, Alzira i Osca." (Josep Miquel Ribés Pallarés)
Font: Arxiu Històric Nacional
Agaïment: Josep Miquel Ribés Pallarés
"...Nos referimos a Salsadella y La Jana que en la actual campaña olivarera han luchado contra la mosca del olivo colectivamente siendo un ejemplo para los agricultores de la Comarca..."
"...nos desplazamos a La Jana y visitamos a D. Jacinto Bareda Gimeno miembro del Cabildo de la Hermandad a quien preguntamos si tubo encomendada alguna misión en el tratamiento colectivo..."
9 de Març de 1969 Mediterráneo : Prensa y Radio del Movimiento: Año XXXI Número 9432
Font: Biblioteca virtual de Prensa histórica
Tornar a la pàgina d'inici
 |  |
Nomenament de Dª Manuela González y D. David Moreno com a Directors de les escoles de xiquetes i xiquets de La Jana. Orden de 28 de Mayo de 1935 del Director General de Primera Enseñanza por la que se nombran Maestros y Maestras Directores de Escuelas graduadas., Gazeta de Madrid núm. 150, de 30 de Mayo de 1935, páginas 1783 a 1784.
Font: BOE
1947 Asignació de vivenda a Mestres i farmacèutic
1963 Denegada l'ampliació de l'escola
Annex al BOE 1908. Llistat dels dos districtes electorals de la Jana, segons la Llei 8 'Agost de 1.907:
Ajuntament i Escola de xiquets, amb expresió del grau d'instrucció i professió.
Font. Arxiu Diputació Provincial de Castelló.
Consultar més censos i padrons històrics
Tornar a la pàgina d'inici
Articles inclosos al programa:
Consultar més programes de festes
Tornar a la pàgina d'inici 
1938 Custodia Pavía fa entrega d'una dobleta d'or i 20 Pessetes de plata "...como donativo destinado a engrosar fondos destinados a las diversas necesidades de nuestra querida España...".
S'utilitza l'encuny de la gineta on s'ha esborrat la paraula "constitucional"
Aportació: Pedro Simó Vallés
 |
| Fra Damià Balaguer pintat per Camarón Boronat |
"Balaguer y Salvador, Damià. Biog. Rel.ligiós dominich nat el segle XVI a La Jana (Castelló). Predicador eloqüentissim, fervorrosament religiós. Aná a les Indies fentse un renòm en les missions de Mèxich i de Filipines. Es l'autor del llibre: Carta sobre el estado de la Christiandad en Filipinas, Japón e Imperio de la China, fecha en Manila á trece de Julio 1599, dedicada a son germà Fra Andreu estampada en València a 1601".
Diccionari de la LLengua catalana ab la correspondencia castellana. Establiment tipografich de Salvat i Cia. Barcelona.1910.
"La madre Sor Cananea Prades fue natural de La Jana, hija de Mathias Prades, Doctor en ambos derechos y de Theodora Ballester: Criáronla en santa educación y siendo de edad competente tomó el hábito de San Agustín en el convento de San Mateo y profesó a 10 de Mayo de 1611 .../..."
".../...El caso fue que estando enferma y muy cercana a la muerte juzgáronla por difunta, pero volviendo en si, hizo llamar a dos religiosas que no vivían muy conformes a su estado y quedándose a solas con ellas les dijo como el Señor la había llevado en espíritu al infierno y entre otras cosas le había enseñado el lugar que les tenía reservado para castigarlas si no se arrepentían de sus culpas .../..."
Fray Jaime Jordán. Historia de la provincia de la Corona de Aragón de la Sagrada Orden de los Ermitaños de nuestro gran Padre San Agustín. Imprenta de Antonio Bordazar, Valencia 1712.
Vegeu també Josep Miralles Sales, El convent de les Agustines de la Vila de Sant Mateu Butlletí 1981 Societat Castellonenca de Cultura Pàg 200.
"Cananea Prades Ballester, filla de Macià Prades, Doctor en lleis de La Jana, processà en 1611 i difunta en 1657"
I també, Ramón O'Callaghan, Anales de Tortosa e Historia de la Santa Cinta. Imprenta Catòlica de Gabriel Llasat, Tortosa 1886.
"Sor Cananea Prades natural de La Jana, tuvo algunos éxtasis y revelaciones. Murió el año 1657".
España Guías regionales Calpe Núm III. Levante (Provincias valencianas y murcianas), por D. Elías Tormo. Editorial Calpe, Madrid, 1923.
Font: Google Books
 |
 |
Annex a Antonio Rodriguez Villa, Curiosidades de la Historia de España III. El Coronel Francisco Verdugo (1537-1595) Nuevos datos biográficos y Relación de la Campaña de Flandes 1641. Publicados con notas e ilustraciones por Antonio Rodríguez Villa. Sucesores de Rivadeneyra, Madrid. 1890.
"Y llego al lugar de La Jana un sábado 11 de Julio .../..."
Font: Google Books
 |
 |
España. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e Historia. Valencia por D.Teodoro Llorente. Editorial Daniel Cortezo. Barcelona 1887.
Referències a La Jana:
Font: Gogle Books
Article de José Gargallo Valls a Mediterraneo 12 de Juny de 1971.
".../...No quiero terminar sin resaltar a cuatro muchachas - Vicentica, María Pilar, María Cinta, y Paquita- que tradujeron la obra: "El médico a palos" para su representación en breve. El trabajo realizado para traducir a Molière; el pasarlo a nuestra lengua vernácula para una mayor comprensión de la obra, bien merece que vuestros nombres se albeen, a fin de que vuestro trabajo no quede en el anonimato.
.../..."
Font: Biblioteca virtual de prensa histórica.
Llegir més notícies a l'hemeroteca històrica
Tornar a la pàgina d'inici1992 Generalitat Valenciana. Conselleria d'Obres Públiques, Urbanisme i Transports. Variant de La Jana, (Carretera CS-V-8501).
Font: Generalitat Valenciana
1859 Carretera de Sant Mateu a La Jana
1864 Expropiacions i traçat de la carretera a Castelló
1913 Subvenció per a la construcció del camí de Sant Mateu
1951 Sol·licitud de millores en la carretera de Canet a La Jana
.jpg)
23 de Marzo de 1977 Mediterráneo (Castellón)
"En un viñedo propiedad de don Vicente Pla, de La Jana y situado a unos 4 km. aproximadamente de esta localidad, los profesores de E.G.B. de Traiguera, D. Matías Morte y D. Eduardo Canós, con un grupo de alumnos de 8º y el joven estudiante de medicina D. José Salvador, descubrieron dos tumbas conteniendo restos humanos,..."
Font:: Biblioteca Virtual de Prensa històrica.
José Domenech, Nuestra Provincia. Jacinto Ortanell: La resistencia no violenta. Mediterrraneo (Castelló), 9 d'agost de 1978.
Centenari beatificació Col·lecció Angel Verge [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7]
Centenari beatificació Col·lecció Mossèn Pere Compte [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7] [8] [9] [10] [11] [12] [13] [14] [15] [16] [17] [18 i final]
1922? III Centenari de la mort del Beat Orfanell?
1878 Bennedicció de la imatge del Beat Orfanell
1951 Processó del Beat Orfanell
1881 Transcripció d'una carta del Beat Jacinto Orfanell
Un manuscrit i dues cartes de Fra Jacinto Orfanell
Cartes i relacions Beat Jacinto Orfanell (I)
Cartes i Relacions Beat Jacinto Orfanell (II)
Cartes i Relacions Beat Jacinto Orfanell (III)
Carta manuscrita del Beat Orfanell
1886 Compendio de la vida y martirio del Beato Fray Jacinto Orfanell de la Orden de Predicadores
Testimoniatge i martiri en les cartes de Fra Jacinto Orfanell
Circular del Centenari de la Beatificació de Jacinto Orfanell
III Centenari de la mort del Beat Jacinto (1622-1922)
Jacinto Orfanell: La resistencia no violenta
Segle XVII Viatgers espanyols al Japó
Jacinto Orfanell: Un desconegut a la seua pròpia terra
2003 Estampeta Beat Jacinto Orfanell
1922 Estampeta del Beat Jacinto Orfanell (I)
Sense data Estampeta del Beat Jacinto Ofanell (II)
1967? Estampeta del Beat Orfanell (IV)
2010 Estampeta del Beat Orfanell (V)
1609-1622 Jacinto Orfanell (Cartes des del Japó) (I), (II).
Font: Arxiu Municipal de Subirats
Aportació: Centre d'Estudis de Subirats (CESUB)
1937-1938 Refugiats a Subirats
2020 Homenatge als refugiats a Subirats
Fitxa i documentació relativa a Blas Gargallo Roca mort en deportació al camp d'extermini de Mauthausen (Subcamp Gusen). Font: Arxiu...
.jpeg)
