dijous, 6 d’octubre del 2022

La crisi del segle XVII

Felip III pintat pe Diego Velázquez

"A les darreries del 1601, les necessitats financeres de Felip III el portaren a haver de demanar al Regne de València un donatiu que pal.liara el fort destret en que es trobaven les arques reials. Els deutes heretats de son pare i les despeses constants de la monarquia, exigien uns ingressos majors i més continus, els quals resultaven insuficients amb l'estancament dels recursos americans, i amb la sola aportació de la Corona de Castella sotmesa a una més forta pressió contributiva."

"Un total de setanta-una ciutats i viles, a més de la de València, respongueren a la petició del monarca. Alacant ho va fer amb l'oferiment de 16.000 lliures, Oriola amb 12.000 lliures, mentre que les viles de Castelló de la Plana i Morella oferiren 7.000 lliures cadascuna, quantitat que ens fa suposar que en aquestes darreres dues viles tingué èxit una de les mesures de persuasió que apuntava el rei, com era el desig que hi podria haver en fer-se ciutats, puix que semblants serveis deurien haver suposat un gran esforç per a viles de llur categoria. El mateix es pot dir d'Ontinyent, la qual oferí 6.000 lliures, mentre que Gandia no contribuí en cap quantitat tot i que era una de les al·ludides per a negociar en aquest sentit. Sis mil lliures foren també les ofertes per les viles de Morvedre, Vila-real i Alzira. L'oferiment de la vila d'Alcoi fou de 5.000 lliures i respongueren amb 4.000 la ciutat de Xàtiva, i les viles de Borriana, Sant Mateu, Llíria, Onda, Xerica, Betxí i la universitat de Callosa. La vila de Xixona va servir amb 3.500 lliures, Traiguera, Alpont, Carcaixent, Algemesí i Cullera ho feren amb 3.000 lliures. Les restants quantitats oscil·len entre les 2.500 lliures, de la vila de la Jana, i les 100 lliures, dels llocs de Xert o Salzedella; la quantitat més freqüent fou de 2.000 lliures, donades en deu viles i universitat. Així, doncs, setanta-una ciutats, viles, universitas i llocs del Regne serviren, amb un total de 205.400 lliures, quantitat que suposava més de la meitat del total del servei recaptat."

Muñoz i Altabert, Ma Lluïsa. El servei de 1602. Una contribució extraordinària del regne de València a la monarquia. Pedralbes: revista d’història moderna, 1993, Núm. 13, p. 125-136,


 Font:  Pedralbes: revista d’història moderna

Any 1601

Materials bibliogràfics

Tornar a la pàgina d'inici 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Entrada destacada

Fitxa i documentació de Blas Gargallo Roca mort en deportació

  Fitxa i documentació relativa a  Blas Gargallo Roca mort en deportació al camp d'extermini de Mauthausen (Subcamp Gusen). Font: Arxiu...