diumenge, 31 de desembre del 2023

1941 Multa per celebrar reunions no autoritzades

 

22 de gener de 1941 Multa de 50 pessetes a Pascual Verge Boix per vendre vi i celebrar reunions no autoritzades.

Font:  Arxiu Municipal de La Jana

Aportació: Narcís Tena Sales

Conveni de la Càtedra d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I amb l'Ajuntament de la Jana i el Centre d'Estudis del Maestrat per a la digitalització i còpia de documents històrics.

Més documents

Any 1941

Tornar a la pàgina d'inici

dissabte, 30 de desembre del 2023

1941 Multa per proferir crits contra el règim

 

21 de gener de 1941 Multa de 50 pessetes a Remedios Segarrra Pitarch per proferir crits contra el règim.

Remedios Segarra Pitarch era  germana de Feliciano Segarra Pitarch (afusellat el 20 de gener de 1941) i d'Antonio Segarra Pitarch (afusellat el 29 de maig de 1941).

Font:  Arxiu Municipal de La Jana

Aportació: Narcís Tena Sales

Conveni de la Càtedra d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I amb l'Ajuntament de la Jana i el Centre d'Estudis del Maestrat per a la digitalització i còpia de documents històrics.

1939 Janencs al camp de concentració de Sot de Ferrer

21 de gener de 1941 Multa de 50 pessetes a Remedios Segarrra Pitarch per proferir crits contra el règim.

Víctimes de la guerra civil (XXI): Feliciano Segarra Pitarch

Víctimes de la guerra civil (XXII): Antonio Segarra Pitarch 

Més documents

Any 1941

Tornar a la pàgina d'inici

1930 Felicitació a Sigfrido Blasco

 

17 de juny de 1930. El Pueblo, diario republicano de Valencia. Rosendo Gargallo de La Jana  felicita a Sigfrido Blasco, fill de Vicente Blasco Ibañez, pel seu nomenament com a President del Partido Unión Republicana Autonomista (PURA).

Font: Biblioteca Virtual de Prensa histórica

Agraiment: Narcís Tena Sales

1930 Miting republicà al Trinquet

1930 Felicitació a Sigfrido Blasco 

1931-1932 Rosendo Gargallo Ferrer. Alcalde de La Jana

Alcaldes de La Jana

Hemeroteca històrica

Any 1930

Tornar a la pàgina d'inici

divendres, 29 de desembre del 2023

1941 Número d'oleicultors

 

11 d'agost de 1941. L'Alcalde de La Jana comunica al servei agronòmic nacional que el nombre de cultivadors directes d'oliveres és de 418.

Font:  Arxiu Municipal de La Jana

Aportació: Narcís Tena Sales

Conveni de la Càtedra d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I amb l'Ajuntament de la Jana i el Centre d'Estudis del Maestrat per a la digitalització i còpia de documents històrics.

Més documents

Oli i oliveres

Any 1941

Tornar a la pàgina d'inici

dimarts, 26 de desembre del 2023

1519-1523 Revolta de les Germanies (II)

Recepció d'Adrià d'Utrecht, en nom de Carles I, als agermants a València (Josep Benlliure)

Javier Hernández Ruano. Financiación del ejército de Carlos V y represión económica a los agermanados. El castigo al señorío de Montesa. Cuadernos de Historia Moderna, Vol. 47, Nº 1, 2022, págs. 35-60.

"Los personajes que posibilitaron parte de la financiación fueron mercaderes como Antoni March de Vinaròs (7000 l.), Francesc Berga de la Jana (400 l.) y Tomás Cervelló de Benicarló (1000 l.) o ganaderos como Marimon Salvador de Cervera (4000 l.)..."

"Salvo en el caso de la Jana, no existe una relación individual de las multas, pero sí se consignó la suma recaudada en cada población: Sant Mateu (735 l.), Vinaròs (525 l.), Benicarló (105 l.), Cervera (210 l.), Salzadella (210 l.), les Coves (367 l.), Vilanova (157 l.), Alcalà (420 l.) y Canet lo Roig (536 l. y 10 s.). Parecería que Centelles no quiso ahondar en los daños derivados de la composición previa en los municipios con más rebeldes, ya que fue solo en las poblaciones con menor número de implicados donde el oficial real impuso un castigo proporcionalmente mayor. Este es el caso de Vinaròs, Alcalà, les Coves, Vilanova o la Jana, que no habían sido compuestas por la Orden. Sin embargo, en Vinarós, donde Centelles impuso fuertes multas (10.500 s.), la justicia de Montesa había multado severamente al consistorio (25.660 s.)..."

 " Casi tres años después de incoado el pleito, el 26 de noviembre de 1527, Fernando de Aragón y doña Germana firmaban la sentencia, cuyo contenido era una declaración de principios en defensa de la jurisdicción real. Se revocaban los procedimientos del maestre, a la par que se distinguían cuatro supuestos: en el primero se encontraban las poblaciones compuestas doblemente y cuyo procedimiento se hubiera admitido por Germana; en el segundo, aquellas de las que quedaba pendiente el visto bueno de la virreina; en el tercero, las que solo habían sido compuestas por el comisario real y, por último, las que eludieron ambas. En el primer supuesto se hallaban les Coves, Vilanova y Canet lo Roig; en el segundo, el grueso del maestrazgo: Alcalà, Benicarló, Vinaròs, Càlig, Cervera, Sant Mateu y la Salzadella; en el tercero, la Jana. El dinero desembolsado por las poblaciones del primer supuesto durante las composiciones del maestre se debía tomar a cuenta para el pago a la hacienda real. A las poblaciones del segundo supuesto se las conminaba a acudir a Valencia en diez días y pagar las multas, al igual que a la Jana..." 

1519-1523 Revolta de les Germanies (I)

1519-1523 Revolta de les Germanies (II)

1519-1523 Revolta de les Germanies (III)

1519-1523 Revolta de les Germanies (IV)

Any 1519  Any 1523

Més articles i estudis

Més materials bibliogràfics

Tornar a la pàgina d'inici

dilluns, 25 de desembre del 2023

1603 Poblament de Benicàssim i Montornés

Palau Casalduch i Muñoz (La Serra d'en Galceran)

María Jesús Gimeno Sanfeliu.Algunos aspectos de la baronía de Benicassim en el s. XVIII. ESTUDIS CASTELLONENCS, Núm. 0, 1984-85, pp. 333-350.

"...en 1515 Nicolás de Casalduch, Señor de Borriol y Serra Engarcerán, decidió comprarla. A su muerte, en 1534, le sucede su hijo Jaime José de Casalduch, casado con Isabel Muñoz, de cuyo matrimonio nacerá Yolanda de Casalduch, 5 la misma que encontramos el 8 de diciembre de 1589 otorgando carta de población en el Señorío de Benicassim y Montornés a 10 pobladores, 6 y poco después, el 9 de septiembre de 1603, otra nueva carta puebla a unos 40 pobladores, en su mayor parte agricultores de la Jana, Les Coves, Salzedella, Torreblanca, Vilanova, Sant Mateu, Vilafranca, Albocasser, Les Useres, L'Anglesola, Benassal y Castelló.

La señora impone las siguientes condiciones:

  • Deben tener su domicilio por tiempo de 10 años en la baronía: .
  • Deben rendir homenaje y vasallaje, con pena de 30 libras a quien lo incumpla.
  • Cada año, en Pascua de Resurrección, los pobladores y sus sucesores tienen que dar a la señora o sucesores 4 cabritos y en navidades 12 gallinas, llevándoselas a Valencia, Castelló, Borriol o Benicassim, según donde esté.
  • Les concede el derecho de hacer carbón, cal y cemento, tanto para ellos como para venderlos.
  • Concede a los pobladores y a sus sucesores los pinares que van desde el Barranco de Forja a las Agujas de Santa Águeda hasta el término de Oropesa.
  • Concede el derecho a tener cualquier tipo de ganado en los pastos, así como el derecho a cazar en todo el término de la baronía.
  • Deberán pagar una carga de algarrobas por cada 20.
  • Deberán pagar a perpetuidad 80 libras anuales en tres plazos.
  • La señora se reserva la jurisdicción civil y criminal."

 Més articles i estudis

Any 1603

Tornar a la pàgina d'inici

diumenge, 24 de desembre del 2023

1936-1938? Gravat a una caseta de terme



 Gravat amb les sigles CNT a una caseta de terme. La Femà.

Aportació Jesús Simó Vallés

1936-1938? Gravat a una caseta de terme

1936-1938? Restes de pintada al campanar

Més fotografies

Tornar a la pàgina d'inici

Fauna malacològica. Caragols janencs.

 

Lluís Gasull Martínez,  Fauna malacológica terrestre y de agua dulce de la provincia de Castellón de la Plana. Bolletí de la Societat d’Història Natural de les Balears, 1981, Vol. 25, p. 53-101, https://raco.cat/index.php/BolletiSHNBalears/article/view/171101.
 
Espècies citades:
 
Cernuella (Microxeromagna) vestita 
 
Cernuella (Microxeromagna) virrgata

Cochlicella acuta

Cochlicella barbara
 
Caracollina lenticula  

Cryptomphalus aspersus 

Chondrina farinesü farinesü 

Granopupa granum

Lauria cylindracea 

Jaminia quatridens

Ferussacia folliculus 

dimecres, 20 de desembre del 2023

1946 Fitxes de llibertat vigilada

 

 

 

1946 Fitxes de llibertat vigilada de José Ramón Jimeno Vilanova i Tomás Ramón Boix Vallés.

Font:  Arxiu Municipal de La Jana

Aportació: Narcís Tena Sales

Conveni de la Càtedra d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I amb l'Ajuntament de la Jana i el Centre d'Estudis del Maestrat per a la digitalització i còpia de documents històrics.
 
 


 
 
 

 
 
 
 
 
 

Fitxes del Servei de llibertat vigilada (II)

Fitxes del Servei de llibertat vigilada (III) 

Més documents

Any 1946

Tornar a la pàgina d'inici

diumenge, 17 de desembre del 2023

1963 Grup de xiquetes a l'escola

 

 

1960-1965?  Grup de xiquetes a l'escola

Aportació: Jacinto Verge Gargallo

Colorejat per IA: Jacinto Verge Gargallo

Més fotografies

Any 1965  Any 1960

Tornar a la pàgina d'inici

1943-1955 Correspondència Junta de Libertad Vigilada (IV)

 

1943-1955 Correspondència de la Junta Local de Libertad Vigilada (IV).

 

Font:  Arxiu Municipal de La Jana

Aportació: Narcís Tena Sales

Conveni de la Càtedra d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I amb l'Ajuntament de la Jana i el Centre d'Estudis del Maestrat per a la digitalització i còpia de documents històrics.
 
 


 
 
 

 
 
 
 
 
 

Fitxes del Servei de llibertat vigilada (II)

Fitxes del Servei de llibertat vigilada (III) 

Més documents

Any 1955  Any 1943

Tornar a la pàgina d'inici

dissabte, 16 de desembre del 2023

1937 Control d'entrega d'aliments

 

1937 Comité de controlación (Sección de abastos y  agricultura)

Font:  Arxiu Municipal de La Jana

Aportació: Narcís Tena Sales

Conveni de la Càtedra d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat Jaume I amb l'Ajuntament de la Jana i el Centre d'Estudis del Maestrat per a la digitalització i còpia de documents històrics.
 
 
 
Tornar a la pàgina d'inici

1946-1948? La banda al carafal

  

 

1946-1948? La banda al carafal.

Aportació: María de los Ángeles Boix Tolós

Colorejat per IA: Jacinto Verge Gargallo 

Carafals:  1940, 1946, 1947, 1948, (I), (II), (III), 1949, 1950, 1951, 1958, 1960, 1961, 1962, 1964, (I), (II), 1966, 1967, (I), (II), 1970, 1991,

Cadafal Joan Coromines Diccionari etimològic.. "En terra val.cadafal  en l'ús ciutadà (Explica J. Giner March), però vulgarment i en l'ús rústic formes secudàries amb -r-: "taulat montat sobre peus de fusta a les places de bous  dels pobles a on se posa la gent per a vore la correguda".

Més música

Colles d'amics, quintos i grups de gent

Més fotografies

Any 1946

Tornar a la pàgina d'inici

2023 El nom dels pobles Valencians: La Jana

 

 

Soler, Abel, Els noms dels pobles valencians. Origen i significat, Terra Blanca, València, 2023.

Aportació: Abel Soler

Etimologia de La Jana segons Joan Coromines

Sobre el topònim La Jana 

Actes VII Jornada d'Onomàstica

Any 2023

Més articles i estudis

Tornar a la pàgina d'inici

Entrada destacada

Fitxa i documentació de Blas Gargallo Roca mort en deportació

  Fitxa i documentació relativa a  Blas Gargallo Roca mort en deportació al camp d'extermini de Mauthausen (Subcamp Gusen). Font: Arxiu...